M'he despertat a les 7h, coses de la rutina, i he aprofitat x posar-me al dia del que ahir no vaig tenir temps. A les 9:30h hem baixat a esmorzar, buffet lliure molt complet. He provat tot el que em venia de gust i diria que hi hem dedicat una hora. Després no hem menjat gaire cosa més durant la resta del dia. A destacar la brioixeria -la canya de la foto està boníssima- i la varietat de formatges.
A les 10h tocades hem marxat cap a Heysel. Hi hem anat en metro -bitllet de viatges ilimitats durant un dia x 4'50€-, tenen un sistema de línies curiós -bona part del trajecte està doblat i comparteixen les mateixes vies- i també utilitzen autobusos llançadora -l'hem agafat- per salvar les estacions en obres.
Cap a les 11h hem arribat al nostre destí, a les afores de Brussel·les. A Heysel van fer l'Exposició Universal del 1958 i encara s'hi conserven alguns edificis, entre ells l'Atomium. També hi ha Mini Europe -germà de Catalunya en miniatura- una piscina amb dos tobogans gegants -plovia i encara algú s'hi banyava!-, cinemes, botigues, camps de tennis, d'entrenament de futbol i l'estadi de Heysel, tristament famós per la tragèdia de 1985.
Abans de pujar a l'Atomium ens hem fet les fotos típiques a l'exterior i d'altres més freaks. L'entrada ens ha costat 8€ -tenim pinta d'estudiants- i després de fer uns 15 minuts de cua, hem pujat a l'ascensor -21 persones de capacitat, però mai va ple- fins al 3r pis, que és on hi ha l'última esfera, on es pot gaudir d'unes vistes molt bones. A d'altres esferes hi havia exposicions d'art, un restaurant i escales molt llargues. Hem reposat forces prenent-nos un Actimel de la barra lliure de iogurts que hi ha a l'hotel.
Al baixar de l'Atomium -serien ja les 14:30h- plovia bastant, així que no hem trigat gaire a marxar cap a la zona de la Unió Europea, gairebé a l'altra punta de la ciutat. Amb metro hem arribat fins a l'edifici de la Comissió Europea -té forma d'X- i del Consell Europeu. Després hem visitat el Parc del Cinquantennari -molt verd, gran i majestuós-, presidit per una portalada amb una quàdriga, franquejada per dos museus, un d'història i un de l'automóbil -té cotxes de fins els anys 60-. És un altre lloc que ofereix unes vistes espectaculars de Brussel·les.
Des del parc hem baixat cap a l'altra zona amb edificis europeus, però ens ha sorprés una bona tempesta de pluja i una minsa calamarsa. Mala notícia? No, tot el contrari, perquè d'una entrada d'edifici on ens hem refugiat un moment per mirar el mapa n'ha sortit un noi molt amable -era el porter o un treballador de manteniment- que ens ha confirmat que anàvem per bon camí, ens ha recomanat un parc i una plaça amb una parada de patates fregides.
Hem arribat a Jourdan Plein sobre les 17h i l'olor a fregit -que no fritanga- ens donava la benvinguda. La parada tenia dues dependentes atenent els clients, i malgrat l'hora, hi havia tres persones de cua a cada finestreta. Bàsicament tenen patates fregides, amb moltes salses per triar -però no hi havia allioli!-, altres productes cuinats amb oli i una mica d'entrepans. Hem triat una paperina de patates fregides amb sal i un pot de maionesa, que ens ha sortit per 2'80€ -al centre, segur que de menys qualitat, estan a 2'95€ sense salsa- i que estaven boníssimes! Al nivell de les que es fan a casa els divendres, res a veure amb les french fries que et serveixen a qualsevol restaurant. Insisteixo, boníssimes, no us les heu de perdre si aneu a Brussel·les.
Ens les hem menjat mentre passejavem i preniem el Sol per un altre parc molt bonic que hi ha darrere del Parlament Europeu, perquè els bancs estaven mullats per la pluja que havia caigut. Tot seguit hem vist l'exterior d'aquest edifici comunitari i alguns de colindants, com un gratacel -Bastion Tower- bastant macot.
A les 19h hem arribat a l'hotel per recarregar forces durant una hora. Tot seguit hem anat al Delirium Café a conèixer noves cerveses i a treure partit d'una mica de Nutella que tenia de l'esmorzar. A les 22h hem anat a un pub irlandès on ens havien dit que segurament farien el Barça, però hi havia rugbi. Això ens ha obligat a redefinir el pla: anar a buscar botigues de xocolata oberta per agafar-ne de la de mostra. L'Ana s'ha comprat la clàssica broxeta amb 5 maduixes banyades en xocolata negra -3€- i pel que diu estàvem boníssimes. Demà repetirem, després de passar per la Grand Place, que avui tornava a tenir concert i llums, però sense sincronitzar i amb pluja.
Per acabar el dia, hem visitat totes les plantes de l'hotel per veure què les diferencia de la nostra, la conclusió és que tenim la millor, almenys en quant a serveis afegits. El Barça l'hem acabat veient al final de la 1ª part per Internet, que a l'estranger mai falla.
Demà toca excursió, a la nit resum de tot plegat!
3 comentaris:
El formatge no es que sigui una debilitat com ho és per mi el xocolata, però de tant en tant un testegi acostumo a fer. I si es acompanyat d'una bona cervesa encara millor. Sinó digali a la Ana en el Drunk Monk com ens posem les botes. I parlant del Drunk ja que em poseu les dents llargues, jo també us les posaré: la USA Wekend va estar genial! Les cerveses americanes també son una delícia. Les dues per excel•lència que em van agradar van ser per una banda, la Sierra Nevada Pale Ale i per l’altre la Mikeler (enganxina en forma de triangle format per les tres empreses que la fabriquen). Brutal pels sentits.
L'Atomium em sembla realment curiós. Digne de visitar. Veu pujar al restaurant a dalt de tot?
Per últim comentar-te, no se si ho saps, però t'ho comento. Supercopa de Basquet. Regal Barça 89 - Real Madrid 55 (L)
Us deixo a seguir disfrutant.
El primer dia vam sopar formatge acompanyat de cervesa al Delirium i l'Ana ja em va comentar això que dius. Em sembla que aquí la quantitat de formatge és una mica més gran xD
Les americanes són les que més ha pres l'Ana, entre elles una Mikeller (amarillo) i una Sierra Nevada.
A l'Atomium vam pujar fins a dalt de tot, que és on està el restaurant, com en un altell, però estava petat -era l'hora de dinar.
No vaig veure el partit però sí la crònica de la final i ja em van dir que lo de divendres va ser d'escàndol. A veure si mantenen la línia fins al final i aquest any no s'escapa la lliga.
Això se'ns acaba. Suposo que ens veurem dissabte a lo del 8 ;)
Ostres doncs hi volia anar però acabo de mirar l'horari i treballo la mateixa nit. Em sembla que no será possible. Per aquell dia volia fer unes samarretes especials del 8...dish!
Després a la feina quant tingui una estoneta em miraré el Dia 3 ;)
Publica un comentari a l'entrada