NY Cheesecake

Entrada culinària d'aquelles que tant m'agraden, bàsicament perquè abans he hagut de tastar allò que ara em disposo a compartir. Avui NY Cheesecake, unes postres que estan entre les meves preferides i que encara no he aconseguit cuinar amb la màxima puntuació que es va endur el que vaig provar al Kronkel de Nijmegen.

Ingredients per fer la base

• 210 grams de galetes maria
• 40 grams de sucre
• 120 grams de mantega

Ingredients per fer el farciment

• 400 grams de crema de formatge (tipus Philadelphia)
• 110 grams de sucre
• 14 grams de farina
• 2 ous
• 35 ml de nata per cuinar
• 8 grams de sucre vainillat
• Ratlladura de llimona

Preparació de la base

1. Triturem les galetes fins obtenir una textura com la de la farina. El més recomanable és utilitzar un triturador tipus "1-2-3" com el de la foto superior.

2. En un bol barregem les galetes triturades, el sucre i la mantega fosa fins que tinguem una massa compacta. Això es pot fer amb una cullera.

3. Aboquem la massa sobre un motlle de cul desmotllable i d'uns 18 cm de diàmetre, com a mínim. Cal pressionar la base fins el fons, que quedi uniforme i amb una mica de gruix. Ho reservem a la nevera i passem al farciment.

Preparació del farciment

1. En un bol  batem amb batedora i durant uns 2 minuts el formatge, la farina i els 2 tipus de sucre fins que quedin ben barrejats.

2. Afegim 1 ou, el batem i després fem el mateix amb l'altre que ens queda.

3. Afegim la nata i la llimona ratllada. ATENCIÓ, són 35 ml de nata i una botella normal en porta 195, que no us passi com a nosaltres i hagueu de calcular a vista quant és aquesta quantitat! En qualsevol cas, ho bateu tot, però no estigueu massa estona o entrarà aire a la massa.

4. Aboquem la massa sobre la base de galetes.

5. Preescalfeu el forn durant 15 minuts a 180ºC. Després ja podeu posar el pastís, que estarà 1 hora a 120ºC. Ha de tenir una mica de consistència, encara que pot semblar tou si el punxeu amb un ganivet. No patiu, que ja guanyara fermesa.

6. Apaguem el forn i podem retirar el pastís o deixar-lo dins. Deseu-lo a la nevera passades unes hores.

7. Al dia següent ja el podreu menjar. Treieu-lo de la nevera un parell d'hores abans, com a mínim. Desmotlleu-lo i repartiu-lo equitativament, o no, entre els afortunats comensals.

 

8. Opcionalment li podeu buscar alguna cobertura, tot i que jo recomano tastar-lo a pèl en primera instància i després ja li afegiu substàncies. Nosaltres vam posar una mica de melmelada de gerds!

És una recepta que permet algunes variacions, a banda del tema de la cobertura que acabem d'apuntar. Per exemple, les galetes podrien ser cookies amb trossets de xocolata; afegir canyella, anís, ratlladura de taronja o avellanes picades al farciment; i decorar la superfície amb nous, sucre glass, xocolata servida amb mànega, talls de maduixa, etcètera. Una mica de "brainstorming" per trobar el toc personal!

Com sempre, els comentaris estan oberts per a les vostres aportacions i experiències si l'acabeu cuinant. Per la meva part, només em queda emplaçar-vos d'aquí a un mes, aproximadament, a veure si la gent del Kronkel m'ha pogut i/o volgut passar la recepta del seu NY Cheesecake i jo la faig pública!

Bon profit!

BREAKING BAD

L'última sèrie que he vist és Breaking Bad, obra de Vince Gilligan, emesa pel canal de cable americà AMC (Mad Men, The Walking Dead, The Killing) i protagonitzada per Bryan Cranston -en el paper de Walter White- i Aaron Paul -dóna vida a Jesse Pinkman-. Com que m'ho he passat bé seguint-la, en faig una ressenya i potser us animeu a veure-la.

L'argument principal gira a partir del moment en què Walter White decideix convertir-se en productor de metanfetamina -també conegut com a cristall- per poder fer uns diners que deixarà en herència a la seva família, ja que li han diagnosticat un càncer de pulmó molt avançat. En Walter és un excel·lent professor de química, però mai s'ha mogut en el món de la droga i per entrar-hi es valdrà d'en Jesse Pinkman, un ex-alumne de fa anys que s'acaba convertint en el seu soci. Junts es comencen a fer un nom en el mercat d'estupefaents de Nou Mèxic -que és on es localitza la sèrie- i han d'afrontar situacions ben enrevesades.

En un segon nivell argumental se situa la vida personal dels dos protagonistes. Per una banda tenim en Walter, que amaga aquest treball clandestí a la família, aspecte que dóna peu a moltes estratègies i malentesos entre ells. Està casat amb l'Skyler -una dona amb molt caràcter i amb la que costa que el públic empatitzi- i junts tenen un fill -Walter Jr., amb una lleu discapacitat física- i, més endavant, una filla -Holy-. Es relacionen molt amb la germana de l'Skyler -Marie, molt histriònica- i el seu marit -Frank- que és agent de la DEA, punt clau per moltes possibilitats de guió-.

En Jesse viu independitzat i els seus pares no volen saber gaire d'ell perquè és consumidor de drogues. Porta una vida bastant caòtica i els seus amics de confiança no són de molta ajuda per redreçar-la.

Un altre personatge que val la pena destacar és en Saul Goodman, l'advocat més estrafolari d'Albuquerque, però a la vegada molt hàbil. En certa manera em recorda al Lionel Hutz de The Simpsons, només que en Saul és un paio espavilat i mai surt perdent. Ell és el culpable d'algunes de les millors situacions de la sèrie. Hi ha més personatges que val la pena esmentar, com en Mike, en Gustavo, en Tuco Salamanca o en Gale, però no dono més detalls perquè desvetllaria detalls de la trama.

Els guions estan farcits d'humor negre i patetisme, fan un retrat de les misèries de la vida quotidiana i familiar, a més d'aportar algun toc de drama. Tot això es portat a la pantalla petita amb la suficient destresa com per donar-li un embolcall d'intriga que et fa devorar episodis amb facilitat. Amb el pas de les temporades ha augmentat el nivell de tensió, tot i que hi ha alguns capítols un pèl insulsos.

En l'aspecte artístic cal destacar el treball i la credibilitat dels actors i actrius que hi participen, en especial els dos protagonistes. Les localitzacions i l'ambientació són molt encertades i ajuden a donar veracitat al que s'explica. La realització és fluïda i no busca fer-se notar, de manera que ens centrem millor en allò què se'ns explica. Pel que fa a la il·luminació, trobo que a vegades s'excedeixen amb la seva funció dramàtica, volent realçar algunes situacions d'una forma massa exagerada i potser innecessària, com quan juguen a il·luminar mig rostre i l'altre meitat deixar-lo a la penombra.

Per acabar, destaco els tres punts forts i els tres febles de Breaking Bad, tot i que en trobaria molts més de la primera categoria.

1. Argument original i força versemblant.
2. Personatges únics, cadascú té el seu què.
3. Enganxa, malgrat que no abusa de cliffhangers.

1. Els sneak peeks són bastant tramposos i intranscendents.
2. En algun moment fan massa atractius els efectes del consum de drogues.
3. Situacions i esdeveniments incongruents amb d'altres que han ocorregut amb anterioritat.

Amb tot plegat, us toca a vosaltres decidir donar-li una oportunitat a aquesta sèrie. Jo esperaré la 5a temporada i ja tinc altres sèries a la recàmera.