Atac i gol (5)

Partit balsàmic, per tornar la calma a alguns que la van perdre el dissabte. A mi el que em preocupa de veritat és el de diumenge al Vicente Calderón, més que res per com ens ha anat els últims dos anys i per l'estat físic poc òptim que tenen uns quants jugadors del Barça.

Avui la primera part m'ha recordat un entrenament de boxa, semblava que el Barça havia contractat un sparring, perquè només feiem que atacar sense treva i ells es limitaven a tirar la pilota ben lluny de l'àrea, defugien el cos a cos. Però en una d'aquestes construccions fugaces ha arribat el seu gol, que admetrem que és responsabilitat d'Abidal -un pèl baix de forma-, encara que ens ha agafat per sorpresa a tots, la passada de Cissé era impossible.

Per sort, no hem trigat gaire a reconduir la situació. Tres gols i els que podien haver estat, sobretot l'ocasió que Iniesta li deixa a Xavi al punt de penal i falla incomprensiblement, igual que el travesser de Messi. El primer ve d'una altra assistència magistral de Xavi, el de Villa ha sorgit d'una jugada assajada habitual i el segon de l'argentí ha estat de pitet, amb parets rapidíssimes a la frontal.

A la segona part hem sortit una mica endormiscats, fins que ha sortit Guardiola a clavar quatre crits i hem tornat a pressionar i a fer-los ensumar poc la pilota. 

M'han agradat molt Pedro -que malgrat haver errat un gol cantat, ha pressionat sense fi i ha lluitat per totes les pilotes- i Sergio, amb un control de la seva posició brutal. No descobreixo res si reafirmo que des del Mundial ha fet un altre salt endavant. Trobo que Villa hauria de pensar-s'ho menys a l'hora de xutar, però en canvi trena de meravella les combinacions al primer toc.

Menció especial pels àrbitres de porteria, els seus genolls deuen estar destrossats a hores d'ara. Si els haguessin canviat pels ninos inflables que apareixen quan marquem gols, ningú ho hagués notat. Com algú ha dit, amb el seu sou dóna per instal·lar càmeres i altres artilugis.

Sobre la realització, bastant discreta, fins que a la segona part s'han adormit amb les repeticions inoportunes que ens han fet perdre un parell de jugades. També han cantat amb la substitució de Xavi, abusant de mostrar-nos al públic.

La pregunta: Què hi pinta un aficionat confés del Real Madrid a la llotja del Camp Nou. Parlo d'Alejandro Sanz. El seu lloc el podria haver ocupat qualsevol culer. Detall molt lleig.

Diumenge ens toca contra l'Atlético. Us recomano aquest article del Martí Perarnau on s'explica la planificació física del Barça per aquesta temporada. Guanyar a camp matalasser tindrà una bona dosi de mèrit.