Viatge a USA & Canada - Dia 2: New York

23:15h de la nit a New York, la humitat m'està maltractant, però encara em queda una mica d'energia i ganes per fer la crònica de la jornada.

A les 4:30h no hi havia qui dormis, el llit és massa flonjo i fa calor. A les 6 hem decidit llevar-nos i a les 7 hem anat a esmorzar al bar de l'hotel. No és de buffet i la cosa queda bastant limitada, una mica de pastes, llet amb xocolata i un parell de melmelades.

A les 8:30h ens ha vingut a recollir un xòfer de El Corte Inglés i hem fet un tour d'unes 4 hores amb una furgoneta, tot i que en alguns moments paràvem per fer fotos. Hem visitat l'alt i baix Manhattan i el paio ha estat molt professional. Ens ha portat a esmorzar a una pastisseria sensacional, amb una de dolços que no t'acabaries mai i que és famosa perquè la Hillary Clinton n'és clienta.


A les 13h hem agafat el ferry gratuït que porta de Manhattan fins a Staten Island en poc menys de mitja hora. Serveix per fotografiar la illa, l'Estàtua de la Llibertat i el poble de destí. A les 14h hem tornat cap a Manhattan, perquè tampoc hi havia gaire cosa a veure allà.

Hem dinat al McDonalds de Wall Street, famós perquè té una cua de piano i pianistes que el fan servir. L'hamburguesa era de carn d'Angus, costava gairebé 5$ i proporciona 790 calories, a més d'una set infinita! Jo us recomano les de poltre que podeu trobar al Mercat de Santa Caterina, molt superiors a qualsevol altra!


A les 16h hem marxat d'aquest local tan selecte amb direcció al Brooklyn Bridge, però ha caigut un xàfec d'estiu molt breu -10 minuts- i ens ho hem pres amb calma. Hem fet el pont d'anada i tornada, no cansa gaire i pots jugar a intentar no mirar enrera, de manera que quan tornes, vas contemplant Manhattan amb més gaudi.

El següent destí ha estat Chinatown, del que m'esperava més imitacions, però es veu que estan amagades. No paraven d'oferir rellotges, però res de bolsos o licors de llangardaix. També hem estat a Little Italy, que diuen que està de capa caiguda.  Finalment hem tornat cap a l'hotel, amb un ritme tranquil per poder mirar botigues, avistar (se m'han escapat tots els Maserati i AMG!) i superar el cansament que ja començava a aflorar.


Demà marxem cap a Boston. Si la cosa no canvia, tindrem Internet a l'habitació i podré posar-me al teclat per continuar fent un repàs al periple americà.

Viatge a USA & Canadà - Dia 1: New York

Són les 4 de la matinada a Catalunya, les 22h a la East Coast i a aquestes alçades ja puc dir que he fet realitat un dels meus somnis des de ben petit, estic a la capital del món, a la ciutat que mai dorm, a la Big Apple, a New York!


Aquests dies intentaré fer de cronista sobre la nostra estada x terres americanes. A veure si aconsegueixo ser breu. Trobareu la majoria de fotos al meu feisbuc, si algun dia esteu molt avorrits, podeu demanar-me el DVD amb totes elles.


Som-hi. El vol ha sortit de Bcn a les 11:45h i hem aterrat a les 20h, però a NY eren les 14h. Bon vol amb Delta Airlines, més menjar (i bo) que l'esperat i el comandament del meu monitor que no funcionava bé. He passat el viatge amb el disc de l'Adele, una peli doblada en mexicà (Half Pass) i una mica de Top Gear & Car magazine.

El control d'arribada ha resultat més senzill del previst. Ha costat més sortir del recinte amb cotxe i arribar a l'hotel, hi havia una mica de trànsit. Hem viatjat amb una Lincoln Town Car, el taxi privat x excel·lència de NY. Són enormes, amb un maleter on hi cap un cadàver i les eines x fer el forat a terra, unes suspensions super toves -l'asfalt està una mica fet caldo- i un motor de molt cubicatge, així que roda a baixes rpm i fan poc soroll.


De camí a l'hotel hem passat x Queens, amb zones més maques que d'altres, típic barri americà que veus a les pel·lícules.


Hem arribat al hotel sobre les 16h i a les 17h hem marxat a fer un tomb fins a Times Square, que està a 10 minuts caminant. Els carrers són plans i disposats ortogonalment, per tant, la ciutat no té cap pèrdua! Sobre Times Square es pot dir que el que veiem x televisió es queda curt, aquest indret té fotos x tot arreu, pantalles de led i anuncis que apareixen x totes bandes! M'ha cridat l'atenció que no es pot fumar a la plaça i que hi ha una grada x asseure's i contemplar el formigueig de gent que hi transita.


També hem visitat breument el Planet Hollywood i el Hard Rock Café de Times Square, així com alguns teatres de musicals que envolten el lloc, però el que més ens ha agradat ha estat la botiga M&M's World que hi ha darrere de TS, t'hi pots passar hores mirant tot el marxandatge que hi venen, a més de moltíssimes varietats de cacauets xocolatejats!



Al tornar cap a l'hotel ens hem aturat a una Pharmacy, que és on venen una mica de menjar envasat, per comprar aigua. Sabia que els americans són molt amics dels productes farmacèutics i que els venen com llaminadures, però m'ha impactat la quantitat de vitamines, suplements i derivats que poden tenir! Si gairebé tot el pis superior de la botiga eren "potingues" d'aquestes! Haig de fer alguna foto perquè passi a la posteritat!


I, el gran triomf del dia, davant del hotel tenim una botiga que ven menjar per emportar o consumir al mateix local. Tenen plats preparats, però el més important és que hi ha fruita pelada i tallada, així com una bona varietat de verdura. Agafes una capsa de plàstic, l'omples amb el que vulguis i t'ho cobren a pes tot junt. Jo he sopat x 8$, tot un xollo!


Demà toca ruta x l'alt i el baix Manhattan. Espero que amb el megallit superflonjo que tinc no em costi gaire agafar el son, perquè, de moment, la calor i la humitat -clima similar a Barcelona- ja m'ho estan posant difícil.

Brownie de xocolata i formatge

Últimament aquest blog està agafant uns aires culinaris que no esperava al començar-lo, però tampoc em desagraden. Avui toca comentar una recepta que vaig fer ahir, animat molt subtilment per algú que me la va enviar. Es tracta del brownie de xocolata i formatge i per fer-lo, necessitarem els següents ingredients.

Per a la massa de xocolata
  • 180 grams de mantega
  • 100 grams de xocolata fondant al 70%
  • 215 grams de sucre
  • 115 grams de farina
  • 2 ous
Per a la massa de formatge
  • 280 grams de formatge per estendre (Philadelphia, per exemple)
  • 65 grams de sucre
  • 2 ous

El primer que farem serà fondre la mantega en una cassola i la xocolata al bany maria, així evitem que es cremi, però si voleu, es poden desfer al microones, a risc que es calcinin.


Abans que s'acabi de fondre la xocolata, retirem els 2 aliments del foc i els desfem nosaltres amb l'ajuda d'una espàtula i el calor que han acumulat.


Un cop estiguin ben fusionats, hi afegirem el sucre i els 2 ous, ho barregem i tot seguit hi incorporem la farina. 


Per anar més ràpids i no deixar-nos-hi el braç, recomano utilitzar el "minipimer".


Si hem aconseguit una mescla com la de la foto superior ja podem passar al següent pas. Es tracta de barrejar el formatge per estendre amb el sucre i els altres 2 ous fins que obtinguem una textura fina i homogènia.


En aquest cas es va utilitzar un batedor i el resultat final va ser aquest que ve a continuació.
 

Ara cal passar les dues mescles als motlles triats, que poden ser individuals o tipus pa de pessic. En qualsevol cas, que estiguin pintats amb una mica d'oli o de la mateixa mantega que s'ha escalfat abans.


Primer vaig abocar el bol amb la xocolata i després el del formatge, però això va a gustos i podeu fer multicapes. Fins i tot es pot jugar a dibuixar alguna cosa, o si més no, fer veure que crees quelcom artístic amb la xocolata que has pogut escurar...


Quan el motlle estigui omplert l'hem de posar al forn, escalfat prèviament. Ho deixem coure a 160ºC durant 30 - 40 minuts i, abans d'apagar-lo, comprovem amb un escuradents que estigui ben cuit.


No sigueu animals i deixeu reposar el brownie abans de menjar-vos'el. Si us agrada més calent, tireu de microones. També el podeu completar amb trossos de nous, fruita o xarop de xocolata, per exemple. Jo tenia ganes de tastar-lo i he anat directe al gra.


Bon profit!

La millor ensaïmada de Barcelona

En ocasió de l'aniversari de la Mònica (21 anys), aquest dissabte el seu pastís amb espelmes va prendre forma d'ensaïmada. I no una qualsevol, sinó la considerada com la millor de Barcelona.

Hi havia 3 com aquesta i no en va sobrar
Realment estava molt bona, amb parts més estovades i dolces i d'altres més fines i cruixents. La massa esponjosa -potser la part on pot millorar més- i el sucre glass també donaven la talla.

La fan a la pastisseria Formentor, que està al carrer Camèlies 19 - 21 de Barcelona, a la part alta de Gràcia. Em comenten que tenen moltes varietats (farcides de nata, de crema, de trufa, de sobrassada, amb tallets d'albercoc), així que com queda a prop, les anirem tastant de tant en tant i ja passaré l'informe per aquí.

Deia que està considerada com la número 1 de Barcelona i la font és el reportatge de febrer que van fer a la revista Time Out per trobar-la entre moltes pastisseries de la ciutat. No he tastat gairebé cap i no sé si la que vaig menjar és la millor, però va deixar el nivell ben amunt. De totes formes, les que fan a Can Geroni (Vilanova del Vallès) no tenen res a envejar-li.

Si algú s'anima a provar-la, ja explicarà què li ha semblat!

Ou ferrat d'emú

La primera entrada del 2011 del blog està dedicada al dinar que hem fet avui a casa: Ou ferrat d'emú.

Per situar-nos, us presento l'origen...

Dewhola!
L'emú és el segon ocell més gran del món, superat per l'estruç. Sembla que viuen a Austràlia i rodalies, pesen vora els 45 kg i fan 2 metres d'alçada, per tant, serien un reforç interessant pel DKV Joventut ara que tenen tants jugadors lesionats.

Foto acadèmica
Diuen que la seva carn està bona, però de moment ens hem limitat a 1 ou d'on hem dinat 3 persones.

Comprat al Mercat de Santa Caterina
És de color verd fort amb puntets blancs, la closca és dura i no us dic quant pesa perquè no ha passat per la bàscula.

No és de la marca Arcos...
Cal tallar-lo amb serra, a menys que tingueu una eina o una idea més eficaç. Paciència i delicadesa si no voleu pifiar-la a les primeres de canvi.


La pols no és comestible ni dopant
 Quan el tall de serra envolta tot l'ou, cal canviar d'utensili.
A 4 mans!
 Amb un ganivet de fulla plana perforem la closca amb compte de no trencar-la i així evitem que caiguin trossets a l'interior.
Ready, steady...
Destapem la closca i...

Go!
Aboquem la clara en un bol, amb compte que no caigui el rovell.

Cada cosa al seu lloc
Doncs això, el rovell també té un bol exclusiu. Aneu amb compte que no es trenqui, amb el que ha costat obrir-lo, ara no seria qüestió d'enviar-ho tot a orris. Per saber si heu fet bé l'operació de buidatge, aquest ha de ser el comprovant.

Futur llapiser?

Ara cal passar a la següent fase.

For her
En una paella que contingui oli d'oliva ben escalfat hi aboquem primer la clara.

El color de la bata pot anar a joc o no
Tot seguit la repartim bé per tota la superfície.

Operació per a mans expertes
Un cop la clara té consistència i comença a estar cuinadeta, repetim el pas anterior amb el rovell.

Atenció, cavallers, la mà dreta entra en acció
Fora bo que intentéssim situar el rovell al centre de la paella, sobretot per qüestions estètiques i logístiques.

La solució de les tapes no és exclusiva d'aquesta recepta

Arribats a un punt de cocció òptim, és moment d'apagar el foc.

Observeu el contrast entre la margarida de la paella i les estovalles
Fa bona pinta, oi que sí? Comprovem-ho...

Instrumental d'alta precisió
Primer aconsello provar-ho"palo seco". Té una textura i un gust molt suau. Després hi podeu tirar sal i altres condiments. Com que és diumenge i per fer les coses bé, cal completar el plat de la següent manera.

Oh, quina combinació cromàtica!
Botifarró de ceba i bacó fumat fregit.

D'aquí en mengen 4 persones
Patates i ceba fregides a l'estil pobre, com si les cuinéssiu per fer una truita, que és el que en fareu si en sobren.

El problema del crostó s'ha acabat!
Pa de 4 puntes del Turris. Si està considerat com el millor forn de Barcelona, déu ser per alguna cosa.

Quant deu costar això en un restaurant de falsa alta cuina?
Després de sucar pa al rovell i que aquest s'hagi exhaurit, ens posem el nostre tros de clara al plat i ho barregem amb els complements citats i desitjats. Jo no soc amic del bacó -el polític tampoc-, així que no el trobareu per més que busqueu a la fotografia.

Per no tenir càrrecs de consciència, o simplement per arribar a la fruita i verdura diària recomanada, no hauria de faltar una bona amanida...

Menys és més
... i una o més peces de fruita.

Viva er betih!
En el meu cas, un kiwi i una pera que m'he esmerçat a pelar per no haver de recórrer a la cullereta, ara que el primer encara està un pel verd, i no val la redundància.

Per regar l'estómac, la tria ha estat la següent.

Flowers everywhere
Aigua mineral natural -servidor- i una bona cervesa belga com la Tripel Karmeliet. Ja sabeu que no m'agraden gaire les begudes alcohòliques, però aquesta bier entra moooolt bé.

Com a última instrucció, us aconsello fer servir el que ve a continuació, ja sigui abans o després de cruspir-se aquest deliciós àpat.

Eliptical Bike loves you
Si algú vol provar l'experiència, aquí hi ha un voluntari disposat a repetir. Però ara, tal i com marca la tradició, acabo l'entrada desitjant-vos que vagi de gust!

Creativitat nadalenca

El meu avi Antoni sempre ha estat una persona molt manetes, capaç d'enginyar-se trucs i solucions per salvar qualsevol obstacle físic a la casa o al jardí. Des de fa uns anys, es dedica a idear articles nadalencs on amagar els nostres "aguinaldos" (segons el traductor, en català es diu "estrenes"), i sembla que no se li acaba la imaginació, perquè aquest any s'ha tret un de la màniga ben bo. A continuació, un recull de les seves millors obres.

L'estel de Nadal

Són 2 peces de fusta encaixades. Si l'obries, et trobaves amb els diners. Les va presentar enganxades en una cartolina blava i cadascuna tenia una foto amb la cara del seu propietari, 8 en total.

L'avet de Nadal

Està fet en cartolina i la base es de porexpan. Si no m'equivoco, el bitllet estava enrotllat a l'interior de l'arbre.

El tió

3 troncs de fusta natural, el cos i les 2 potes. Barretina cosida a mà per la meva àvia i retall de roba amb acabat manter. Els diners els cagava, com ha comprovat el meu cosí aquest any.


L'àngel de l'anunciació

De fusta pintada en els colors pertinents. La corona és metàl·lica. Les ales i el pergamí són de plàstic. El cap es destapa i a dins hi havia els diners. En va fer amb ales i pergamins rosats.
El caganer

La creació d'aquest any. Anava dins d'aquesta capseta de cartolina, que en companyia de les altres 7 formava les paraules Bon Nadal. El color de la capsa -verda, vermella o lila- corresponia amb un bitllet del mateix to. Cada caganer el portava amagat en un lloc diferent.


El meu estava al fons de tot, sota la base del caganer. Està fet en fusta i pintat a mà. La tifa és de plàstic rígid, els cabells -tots eren rossos, menys un amb el cabell lila, que punky!- són fils de roba i la barretina també està feta a mà per la meva àvia.
El pessebre

El meu preferit i, honestament, crec que el millor. No sé si la idea va sorgir de la meva insistència per tenir un pessebre petit a casa -com un que es van comprar ells a Praga- i estalviar-me de muntar el gran, però la currada que li va comportar és considerable. Amplieu la foto que ve a continuació.


Aquí no recordo on anaven els diners. Va ser un Nadal que em va tocar treballar i vaig rebre el meu obsequi el dia següent. M'hagués agradat veure la reacció de tots plegats al descobrir aquesta petita obra d'art.



Totes les figures són de fusta pintada a mà, les corones de Josep i Maria també, mentre que les dels Reis Mags són de metall. Els cabells són fils de roba i el matalàs del Nen Jesús és de palla. Ho entregava dins la caixa de cartró que es veu en la primera fotografia.

Ara ja estan obertes les apostes i propostes pel Nadal del 2011, el que és segur és que no ho sabrem fins aquell dia. Això sí, us mantindré informats.