Pastís de bombó Ferrero Rocher

Aquesta té pinta de ser l'última recepta abans de les festes nadalenques. És molt senzilla en l'elaboració i a l'hora de reunir els ingredients.

Ingredients de la base

• 210 grams de galetes
• 120 grams de mantega
• 40 grams de sucre

Ingredients de la massa

• 13 bombons Ferrero Rocher
• 1/2 litre de nata
• 1 sobre de flam per a 4 persones
• Boletes de xocolata

Preparació de la base

1. Triturem les galetes amb l'1-2-3 i ho barregem amb la mantega fosa i el sucre. Aquest cop vaig aprofitar que tenia una mica de galetes per fer sandvitxos de barra de gelat, no són tan gustoses, però fan el fet.

2. Estenem la barreja al fons del motlle -prèviament pintat amb una mica d'oli- i ho reservem a la nevera.

Preparació de la massa

1. Triturem els bombons o els trenquem amb una mà de morter. Vaig provar la primera opció amb la batedora i va haver una mica de pluja d'encenalls de bombó, així que vaig passar a l'alternativa manual i potser, fins i tot, és més encertada, ja que alguns bocins no es fonen del tot i després te'ls trobes a la boca.

2. Incorporem la nata i el sobre de flam. Ho remenem tot plegat de manera contínua, fins que apareguin les primeres bombolles de bullir.

3. Aboquem la massa al motlle que havíem reservat. És un bon moment per decorar, tot i que, segons el que trieu, també es pot fer la guarnició a l'hora de servir les postres. Ja heu vist la meva decoració a l'encapçalament de l'entrada, un modest homenatge a la Defqon.1. Quan acabeu, deixeu-ho conservar a la nevera.

És recomanable menjar-lo, com a mínim, després que hagi passat 3 hores de repòs. El meu primer tast va ser el dia següent pel matí.

 

Ha aguantat 3 dies sense problemes i també va anar al cinema en un túper sense que perdés la consistència. El sabor a Ferrero Rocher es nota bastant i el tema dels bocins -principalment l'avellana i alguna resta de galeta- encara ajuda més. Entra molt bé i no es gens pesat a l'estómac. Ideal per donar-lo a tastar i reptar els afortunats a encertar quin xocolata s'ha fet servir.

Bon profit!

Chocolade crème Koekjes

O el que és el mateix, galetes de crema de xocolata, digueu-li Nutella, Nocilla o la marca que més us agradi.

És una recepta molt poc exigent, tant per ingredients com pel que fa a passos a seguir, ja ho veureu.

Ingredients

• 200 grams de farina
• 100 grams de mantega
• 100 grams de sucre
• 50 grams de crema de xocolata (Nutella, Nocilla, etcètera)
• 1 ou
• Avellanes

Instruccions 

1. Batre la mantega (en estat "pomada", és a dir, que és desfaci si la pressiones una mica), la crema de xocolata i el sucre fins obtenir una crema.

2. Afegir l'ou i batre.

3. Afegir la farina tamisada (passada pel colador) i batre fins a obtenir una massa homogènia.

4. Fer un cilindre / botifarra amb la massa i embolicar-ho amb plàstic i ho deixem a la nevera. La recepta que vaig trobar deia 30 minuts, però millor 1 hora perquè guanyi consistència, més endavant entendreu aquest canvi...

5. Passat el temps necessari perquè el cilindre en qüestió s'hagi endurit (no fem dobles lectures, encara que la foto anterior hi convidi), el traiem de la nevera, el tallem en rodanxes i aquestes les col·loquem en una safata pintada amb oli. Mentrestant, preescalfem el forn amb el foc de baix, 10 minuts a 180ºC.

6. Agafem tot el material decoratiu i comencem a inventar galetes.

7. El més recomanable, per respectar la recepta original, seria posar una mica de crema de xocolata al centre de la galeta i coronar-la amb una avellana. Jo, a més, he afegit rodanxes de plàtan, Cheerios, bocins de xocolata, pinyons, canyella, coco ratllat i sucre vainillat. Volia provar també amb mel, melmelada i una mica de sal (estil cookies americanes), però a la que me n'he adonat, ja no em quedaven més galetes. En total me n'han sortit 25.

8. Posem la safata al forn i coem les galetes durant 10-15 minuts amb el foc de baix i també a 180ºC. Passat el temps indicat, fem la prova del ganivet, clavant-ne un en una galeta i que en surti net. Llavors ja podem treure les koekjes del forn i les deixem refredar en una safata amb reixeta, altrament coneguda com a graella.

9. Bé, en aquest moment hauríeu d'entendre perquè us deia que cal deixar el cilindre a la nevera més de 30 minuts. Resulta que amb l'escalfor del forn, perden la forma i s'ajunten una mica, així que tot l'esforç de donar-li forma rodona se'n va una mica a prendre pel sac. Total, que he acabat agafant el ganivet per separar la massa compacta que el forn ha volgut crear i, com bonament he pogut, he recompost les rodanxes originals.

 

10. Si encara voleu afegir més cobertures i complements a les galetes, aneu amb compte que no es trenquin. Seria el moment idoni per posar una mica de melmelada o mel, per exemple, ingredients que no es puguin posar el forn per si perden la seva textura original. Jo he descartat aquesta opció, que les meves ja van prou carregades i la massa no m'inspirava gaire confiança.

Valoració personal: Tenen molt bon sabor, però m'ha tocat una mica la moral que hagin perdut la forma rodona, tot i que per ser les meves primeres galetes tampoc em puc queixar. Ara hauré d'investigar quin és el truc perquè no em torni a passar, i crec que la clau està en una massa més freda, perquè amb les magdalenes de l'anterior entrada va funcionar molt bé! Només em queda cruspir-me-les i compartir-les amb qui les vulgui tastar.

I com he començat en neerlandès, acabo de la mateixa manera: Smakelijk eten!


P.D: Banda sonora de la sessió culinària Di.fm - Vocal Trance Channel via "Tune In Radio", disponible al Market d'Android i a l'App Store.

Magdalenes Doble Xocolata

Segueixo en la meva faceta més culinària. Per segon divendres consecutiu em vaig posar el davantal i en aquesta ocasió vaig preparar magdalenes amb xocolata per totes bandes. Com sempre, us explico la recepta.

 

Ingredients 

• 200 grams d'ous (3-4, segons el calibre)
• 220 grams de sucre
• 200 grams d'oli
• 130 grams de farina
• 70 grams de cacau pur en pols*
• 8 grams de llevat
• 40 grams de xocolata del 70%
• 1 pessic de sal

Instruccions

1. Batre els ous i el sucre.

2. Afegir l'oli i batre. 

3. Afegir la farina, el cacau, el llevat i la sal, tots tamisats (passats pel colador) i batre.

Consell: Us recomano que tingueu tots els ingredients preparats abans de començar el pas 1. Jo vaig tamisar els del pas 3 i els vaig deixar reservats a la terrina daurada, el vas mesurador i el vas de morter. D'aquesta manera els podreu afegir ràpidament i no entra tant aire a la mescla.

4. Incorporem la xocolata trossejada a petits bocins, com si fossin "pepitas", la barregem, però no ho batem. Deixem reposar la massa durant 2 hores a la nevera, millor si la tapem amb film de plàstic. Segons he llegit, la seva estança al frigorífic és decisiva perquè el resultat final sigui òptim i a l'hora de coure-les la massa no vessi el motlle.

5. Escurar el braç del minipimer amb la massa que ha quedat retinguda. Seria un pecat no fer-ho, és super densa, però boníssima!

6. Preescalfar el forn durant 10 minuts. Mentrestant, preparem els motlles i els pintem amb oli perquè després es pugui treure més fàcilment la magdalena. Els meus eren d'alumini -un sol ús- i de silicona -esperança de vida alta-.

7. Repartir la massa als motlles, omplir-los uns 3/4 de la seva capacitat. Si són de mida mitjana, us donarà per a unes 15 - 20 unitats.

8. Coure a 200ºC amb el foc de baix i durant 10 minuts.

9. Coure a 190ºC amb els focs de dalt i baix durant 10 minuts.

10. Punxar amb un escuradents o un ganivet al centre d'una magdalena i que surt net. Atenció: No obriu el forn fins que no hagin passat 15 minuts de cocció! Es veu que és una de les claus perquè les magdalenes es coguin bé.

11. Treure les magdalenes del forn, deixar-les refredar i conservar-les en un lloc sec i tancat, com un pot o una capsa d'alumini. Resistim la temptació i ens esperem al dia següent per tastar-les.

Valoració personal: Bones, molt bones! El sabor perdura al paladar. Es conserven amb totes les seves propietats malgrat el pas dels dies. Us les podeu menjar a "palo seco" o sucades amb llet, perquè són molt consistents, però amb una textura força esponjosa.

La recepta és bastant senzilla i ràpida d'elaborar. Permet variar alguns ingredients -sucre vainillat, xocolata blanca- i introduir-ne d'altres com bocins de fruita seca, canyella, ratlladura de llimona o melmelada, que és el que vaig fer jo amb 2 unitats, però es va caramel·litzar. Sembla que, en aquest cas, el truc és injectar-la al centre i quan resten pocs minuts per acabar la cocció.

Que vagi de gust!

*Quan parlem de cacau en pols ho fem en el sentit estricte, res de Cola Cao, preparats de xocolata a la tassa i altres històries, sinó, mireu-vos els ingredients que van escrits als seus paquets i veureu que de cacau no en porten tot el que un s'imagina. Per trobar cacau en pols el més probable és que acabeu en un mercat, botiga de cafès i tes a granel o al Club del Gourmet d'El Corte Inglés, que és on el vam localitzar nosaltres.

NY Cheesecake

Entrada culinària d'aquelles que tant m'agraden, bàsicament perquè abans he hagut de tastar allò que ara em disposo a compartir. Avui NY Cheesecake, unes postres que estan entre les meves preferides i que encara no he aconseguit cuinar amb la màxima puntuació que es va endur el que vaig provar al Kronkel de Nijmegen.

Ingredients per fer la base

• 210 grams de galetes maria
• 40 grams de sucre
• 120 grams de mantega

Ingredients per fer el farciment

• 400 grams de crema de formatge (tipus Philadelphia)
• 110 grams de sucre
• 14 grams de farina
• 2 ous
• 35 ml de nata per cuinar
• 8 grams de sucre vainillat
• Ratlladura de llimona

Preparació de la base

1. Triturem les galetes fins obtenir una textura com la de la farina. El més recomanable és utilitzar un triturador tipus "1-2-3" com el de la foto superior.

2. En un bol barregem les galetes triturades, el sucre i la mantega fosa fins que tinguem una massa compacta. Això es pot fer amb una cullera.

3. Aboquem la massa sobre un motlle de cul desmotllable i d'uns 18 cm de diàmetre, com a mínim. Cal pressionar la base fins el fons, que quedi uniforme i amb una mica de gruix. Ho reservem a la nevera i passem al farciment.

Preparació del farciment

1. En un bol  batem amb batedora i durant uns 2 minuts el formatge, la farina i els 2 tipus de sucre fins que quedin ben barrejats.

2. Afegim 1 ou, el batem i després fem el mateix amb l'altre que ens queda.

3. Afegim la nata i la llimona ratllada. ATENCIÓ, són 35 ml de nata i una botella normal en porta 195, que no us passi com a nosaltres i hagueu de calcular a vista quant és aquesta quantitat! En qualsevol cas, ho bateu tot, però no estigueu massa estona o entrarà aire a la massa.

4. Aboquem la massa sobre la base de galetes.

5. Preescalfeu el forn durant 15 minuts a 180ºC. Després ja podeu posar el pastís, que estarà 1 hora a 120ºC. Ha de tenir una mica de consistència, encara que pot semblar tou si el punxeu amb un ganivet. No patiu, que ja guanyara fermesa.

6. Apaguem el forn i podem retirar el pastís o deixar-lo dins. Deseu-lo a la nevera passades unes hores.

7. Al dia següent ja el podreu menjar. Treieu-lo de la nevera un parell d'hores abans, com a mínim. Desmotlleu-lo i repartiu-lo equitativament, o no, entre els afortunats comensals.

 

8. Opcionalment li podeu buscar alguna cobertura, tot i que jo recomano tastar-lo a pèl en primera instància i després ja li afegiu substàncies. Nosaltres vam posar una mica de melmelada de gerds!

És una recepta que permet algunes variacions, a banda del tema de la cobertura que acabem d'apuntar. Per exemple, les galetes podrien ser cookies amb trossets de xocolata; afegir canyella, anís, ratlladura de taronja o avellanes picades al farciment; i decorar la superfície amb nous, sucre glass, xocolata servida amb mànega, talls de maduixa, etcètera. Una mica de "brainstorming" per trobar el toc personal!

Com sempre, els comentaris estan oberts per a les vostres aportacions i experiències si l'acabeu cuinant. Per la meva part, només em queda emplaçar-vos d'aquí a un mes, aproximadament, a veure si la gent del Kronkel m'ha pogut i/o volgut passar la recepta del seu NY Cheesecake i jo la faig pública!

Bon profit!

BREAKING BAD

L'última sèrie que he vist és Breaking Bad, obra de Vince Gilligan, emesa pel canal de cable americà AMC (Mad Men, The Walking Dead, The Killing) i protagonitzada per Bryan Cranston -en el paper de Walter White- i Aaron Paul -dóna vida a Jesse Pinkman-. Com que m'ho he passat bé seguint-la, en faig una ressenya i potser us animeu a veure-la.

L'argument principal gira a partir del moment en què Walter White decideix convertir-se en productor de metanfetamina -també conegut com a cristall- per poder fer uns diners que deixarà en herència a la seva família, ja que li han diagnosticat un càncer de pulmó molt avançat. En Walter és un excel·lent professor de química, però mai s'ha mogut en el món de la droga i per entrar-hi es valdrà d'en Jesse Pinkman, un ex-alumne de fa anys que s'acaba convertint en el seu soci. Junts es comencen a fer un nom en el mercat d'estupefaents de Nou Mèxic -que és on es localitza la sèrie- i han d'afrontar situacions ben enrevesades.

En un segon nivell argumental se situa la vida personal dels dos protagonistes. Per una banda tenim en Walter, que amaga aquest treball clandestí a la família, aspecte que dóna peu a moltes estratègies i malentesos entre ells. Està casat amb l'Skyler -una dona amb molt caràcter i amb la que costa que el públic empatitzi- i junts tenen un fill -Walter Jr., amb una lleu discapacitat física- i, més endavant, una filla -Holy-. Es relacionen molt amb la germana de l'Skyler -Marie, molt histriònica- i el seu marit -Frank- que és agent de la DEA, punt clau per moltes possibilitats de guió-.

En Jesse viu independitzat i els seus pares no volen saber gaire d'ell perquè és consumidor de drogues. Porta una vida bastant caòtica i els seus amics de confiança no són de molta ajuda per redreçar-la.

Un altre personatge que val la pena destacar és en Saul Goodman, l'advocat més estrafolari d'Albuquerque, però a la vegada molt hàbil. En certa manera em recorda al Lionel Hutz de The Simpsons, només que en Saul és un paio espavilat i mai surt perdent. Ell és el culpable d'algunes de les millors situacions de la sèrie. Hi ha més personatges que val la pena esmentar, com en Mike, en Gustavo, en Tuco Salamanca o en Gale, però no dono més detalls perquè desvetllaria detalls de la trama.

Els guions estan farcits d'humor negre i patetisme, fan un retrat de les misèries de la vida quotidiana i familiar, a més d'aportar algun toc de drama. Tot això es portat a la pantalla petita amb la suficient destresa com per donar-li un embolcall d'intriga que et fa devorar episodis amb facilitat. Amb el pas de les temporades ha augmentat el nivell de tensió, tot i que hi ha alguns capítols un pèl insulsos.

En l'aspecte artístic cal destacar el treball i la credibilitat dels actors i actrius que hi participen, en especial els dos protagonistes. Les localitzacions i l'ambientació són molt encertades i ajuden a donar veracitat al que s'explica. La realització és fluïda i no busca fer-se notar, de manera que ens centrem millor en allò què se'ns explica. Pel que fa a la il·luminació, trobo que a vegades s'excedeixen amb la seva funció dramàtica, volent realçar algunes situacions d'una forma massa exagerada i potser innecessària, com quan juguen a il·luminar mig rostre i l'altre meitat deixar-lo a la penombra.

Per acabar, destaco els tres punts forts i els tres febles de Breaking Bad, tot i que en trobaria molts més de la primera categoria.

1. Argument original i força versemblant.
2. Personatges únics, cadascú té el seu què.
3. Enganxa, malgrat que no abusa de cliffhangers.

1. Els sneak peeks són bastant tramposos i intranscendents.
2. En algun moment fan massa atractius els efectes del consum de drogues.
3. Situacions i esdeveniments incongruents amb d'altres que han ocorregut amb anterioritat.

Amb tot plegat, us toca a vosaltres decidir donar-li una oportunitat a aquesta sèrie. Jo esperaré la 5a temporada i ja tinc altres sèries a la recàmera.

Pastís de poma

Avui reprenc breument el blog per compartir la recepta del pastís de poma que vam menjar ahir. És molt senzilla i ràpida de fer, ara ho comprovareu.

En primer lloc, pelarem 5 pomes, de les quals 4 les tallarem a trossets i 1 la reservarem.

Un cop tinguem les pomes trossejades, hi afegirem 250 grams de sucre i 250 grams de farina en un mateix recipient.

Mentrestant, desfem una mica de mantega en el motlle on volem coure el pastís. Millor si pintem les vores i tot el fons amb un pinzell de cuina, com els de silicona.

Batem les pomes amb la farina i el sucre. El resultat quedarà així.

És el moment d'afegir 2 ous i mig sobre de llevat, que vindrien a ser 8 grams.

Tornem a fer servir el minipímer per batre i que quedi una massa homogènia, sense trossets ni grumolls. Ara ho aboquem al motlle prèviament "pintat" de mantega.

A continuació s'ha de tallar amb una mandolina (artefacte a la dreta de la següent imatge) la poma que havíem reservat anteriorment i la col·loquem per sobre de la massa.

 

Ara ja podem posar el pastís al forn durant 30 - 40 minuts a 200ºC i amb l'escalfor provinent de sota. Per comprovar si està ben cuit, feu servir la clàssica tècnica de clavar el ganivet i que surti net.

Si supera la prova del ganivet, poseu el forn en la funció de gratinar durant 10 minuts. Si voleu, abans d'iniciar aquesta fase, traieu un moment el pastís i espolseu-li sucre, pinteu-lo amb una mica de mel (opció triada per un servidor) o algun altre complement, tot i que això també ho podreu fer a posteriori.

El resultat final hauria de ser un pastís similar al meu.

Es recomanable consumir-lo en fred i per això és millor cuinar-lo el dia abans. També podeu completar-lo afegint-li melmelada (de préssec, d'albercoc, de taronja...) quan s'hagi refredat o canyella quan el tingueu al plat. Amb tot plegat, només queda desitjar bon profit!

PASTÍS DE POMA

• 5 pomes golden (o les que facin 1 quilo)
• 250 grams de sucre
• 250 grams de farina
• 2 ous
• Mig sobre de llevat (8 grams)
• Complements (mel, sucre per gratinar, melmelada, canyella...)