L'última sèrie que he vist és Breaking Bad, obra de Vince Gilligan, emesa pel canal de cable americà AMC (Mad Men, The Walking Dead, The Killing) i protagonitzada per Bryan Cranston -en el paper de Walter White- i Aaron Paul -dóna vida a Jesse Pinkman-. Com que m'ho he passat bé seguint-la, en faig una ressenya i potser us animeu a veure-la.
L'argument principal gira a partir del moment en què Walter White decideix convertir-se en productor de metanfetamina -també conegut com a cristall- per poder fer uns diners que deixarà en herència a la seva família, ja que li han diagnosticat un càncer de pulmó molt avançat. En Walter és un excel·lent professor de química, però mai s'ha mogut en el món de la droga i per entrar-hi es valdrà d'en Jesse Pinkman, un ex-alumne de fa anys que s'acaba convertint en el seu soci. Junts es comencen a fer un nom en el mercat d'estupefaents de Nou Mèxic -que és on es localitza la sèrie- i han d'afrontar situacions ben enrevesades.
En un segon nivell argumental se situa la vida personal dels dos protagonistes. Per una banda tenim en Walter, que amaga aquest treball clandestí a la família, aspecte que dóna peu a moltes estratègies i malentesos entre ells. Està casat amb l'Skyler -una dona amb molt caràcter i amb la que costa que el públic empatitzi- i junts tenen un fill -Walter Jr., amb una lleu discapacitat física- i, més endavant, una filla -Holy-. Es relacionen molt amb la germana de l'Skyler -Marie, molt histriònica- i el seu marit -Frank- que és agent de la DEA, punt clau per moltes possibilitats de guió-.
En Jesse viu independitzat i els seus pares no volen saber gaire d'ell perquè és consumidor de drogues. Porta una vida bastant caòtica i els seus amics de confiança no són de molta ajuda per redreçar-la.
Un altre personatge que val la pena destacar és en Saul Goodman, l'advocat més estrafolari d'Albuquerque, però a la vegada molt hàbil. En certa manera em recorda al Lionel Hutz de The Simpsons, només que en Saul és un paio espavilat i mai surt perdent. Ell és el culpable d'algunes de les millors situacions de la sèrie. Hi ha més personatges que val la pena esmentar, com en Mike, en Gustavo, en Tuco Salamanca o en Gale, però no dono més detalls perquè desvetllaria detalls de la trama.
Els guions estan farcits d'humor negre i patetisme, fan un retrat de les misèries de la vida quotidiana i familiar, a més d'aportar algun toc de drama. Tot això es portat a la pantalla petita amb la suficient destresa com per donar-li un embolcall d'intriga que et fa devorar episodis amb facilitat. Amb el pas de les temporades ha augmentat el nivell de tensió, tot i que hi ha alguns capítols un pèl insulsos.
En l'aspecte artístic cal destacar el treball i la credibilitat dels actors i actrius que hi participen, en especial els dos protagonistes. Les localitzacions i l'ambientació són molt encertades i ajuden a donar veracitat al que s'explica. La realització és fluïda i no busca fer-se notar, de manera que ens centrem millor en allò què se'ns explica. Pel que fa a la il·luminació, trobo que a vegades s'excedeixen amb la seva funció dramàtica, volent realçar algunes situacions d'una forma massa exagerada i potser innecessària, com quan juguen a il·luminar mig rostre i l'altre meitat deixar-lo a la penombra.
Per acabar, destaco els tres punts forts i els tres febles de Breaking Bad, tot i que en trobaria molts més de la primera categoria.
- Argument original i força versemblant.
- Personatges únics, cadascú té el seu què.
- Enganxa, malgrat que no abusa de cliffhangers.
- Els sneak peeks són bastant tramposos i intranscendents.
- En algun moment fan massa atractius els efectes del consum de drogues.
- Situacions i esdeveniments incongruents amb d'altres que han ocorregut amb anterioritat.
Amb tot plegat, us toca a vosaltres decidir donar-li una oportunitat a aquesta sèrie. Jo esperaré la 5a temporada i ja tinc altres sèries a la recàmera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada