Rihanna - Loud Tour 2011 @ Barcelona

Segon desembre consecutiu que visito el Palau Sant Jordi per anar al concert d'alguna estrella del pop mundial. L'any passat va ser Lady Gaga, aquest, Rihanna.

Vam arribar a les 20:30h i punxava Calvin Harris com a teloner. Principalment temes seus i altres similars (Got 2 Love You, per exemple) que van fer un escalfament bastant digne. Tenia una cabina molt ampla amb pantalles de LEDs per sota i sobre.

A les 21:38h va aparèixer Rihanna, un retard força acceptable tenint en compte que van haver de muntar bona part de l'escenari. A priori semblava força pobre, però hi havia molta cosa amagada.

Va obrir el concert amb l'Only Girl i el va tancar amb el We Found Love. Durant 90 minuts, més o menys, va repassar els seus grans èxits (Umbrella, Don't Stop The Music, Disturbia, Love The Way You Lie, California King Bed...) i altres més coneguts si t'has escoltat els seus àlbums (Hate That I Love You, Shut Up N' Drive, Breakin' Dishes...), a més d'interpretar un tema de Prince del que desconec el nom. Si no em descompto, el xou va tenir uns cinc blocs, el tercer constava només de balades romàntiques. A cadascun d'ells hi havia renovació de vestuari i moltes cançons les anava empalmant.

Com a cantant en directe justeja una mica, li costava arribar a algunes notes i deixava de cantar en altres. Això ho compensa amb una bona exhibició física, balls i moviments provocatius. El tema d'interpel·lar el públic es va limitar a "Barcelona", "Barça" i "Força", a més de les típiques frases en anglès (Wanna hear you, hands up i ismilars). En un moment donat va tocar una bateria situada a la pista, propera a l'escenari. En acabar, va llançar les baquetes a la grada.

L'acompanyaven un parell de noies als cors d'alguns temes i uns quants músics, entre els que destacava un guitarrista força virtuós que es va marcar uns quants solos dignes d'ovació. El cos de ballarins va fer algunes coreografies interessants, de les quals destaco la que vestien roba militar.

L'escenografia constava d'un parell de grans pantalles LED que ocupaven l'ample de la part posterior de l'escenari, quatre esferes LED, dues pantalles de projeccions, tres elevadors d'escenari -un també s'enfonsava-, màquines de fum i estructures per a les coreografies: canó de tanc, maleter de cotxe, gàbia, esfera.

En unes quantes ocasions va baixar a la pista per saludar al públic, igual que va fer al anar als pòdiums dels extrems de l'escenari o a la gent amb entrada megavip que quedava als laterals de la plataforma. Va pujar un noi del públic al escenari i li va fer un ball sensual, però nosaltres apostem que estava assajat amb anterioritat, una diva no s'arrisca amb qualsevol.

Va ser un concert molt gaudit, amb un ritme constant i bona selecció musical. Amb menys ínfules que Lady Gaga, va superar-la amb bastant facilitat, sobretot perquè la primera prometia molt i tampoc va ser per tant. El Sant Jordi presentava bona entrada, tot i que restaven uns quants llocs lliures i la pista no era plena. Molta família amb fills i més guiris dels que esperava. A l'hora de baixar de Montjuïc hi havia força trànsit, a diferència de fa un any.

Nota final: 8 i recomanable assistir-hi si es té l'ocasió.

The Monster Ball Tour @ Palau Sant Jordi

Al maig es van posar a la venda les entrades pel concert de Lady Gaga i en poques hores es van esgotar. Com a mínim, l'expectació era alta, pel que s'anuncia com la 1ª òpera electro-pop. Ahir va tocar comprovar-ho.

Arribada a la muntanya màgica sobre les 20:30h, cotxe aparcat amb relativa facilitat i proximitat i 3 avistaments que van caure de camí. 2 accessos oberts i ni rastre de les cues maratonianes que anunciaven als TN més sensacionalistes. Entro sense que em toquin la bossa -a les noies sí, alerta, Aído!- i no es miren gaire l'entrada, ni la passen per un lector de codi de barres. Ni rastre de revendes, llàstima perquè es cotitzaven a partir dels 200€.

La més barata, Núñez plora.

Els teloners -poc coneguts i menys interessants- van acabar aviat i fins l'inici del concert (22h) va sonar música de Michael Jackson a poc volum. Aprofito per dir que el so deixava bastant que desitjar, molt poc nítid i baix de volum quan parlava la Gaga, correcte amb les cançons; Coliseum segueix imbatut.

Abans que comenci la novaiorquesa, aprofito x canviar l'aigua a les olives -no hi ha cua al lavabo d'homes, molta al de dones, alerta, Aído!-, faig una ràpida ullada al marxandatge -samarretes a partir de 35€, sort que "she doesn't care about money"- i constato que, entre la legió de fans, frikis i coloms coixos, també som uns quants que tenim una aparença convencional. Destacable el sacrifici de molts pares i mares que van acompanyar els seus fills, cal tenir valor, estima i calerons per un acte tan caritatiu com aquest.

Van iniciar el concert amb puntualitat -és d'agrair- i em veig obligat a apagar la ràdio perquè no s'escolta. Té 4 actes (cotxe, vagó de metro, Central Park, el monstre de la fama) i alguns instants de silencis perquè la Gaga es canviï de vestuari, tot i que altres cops ho fa mentre els seus músics segueixen tocant.

 

Escenografia del 1r acte

Va repassar els seus grans èxits i en va presentar 2 del seu proper disc. Va obrir amb Dance in the dark i va tancar amb Bad Romance. També va xerrar una estona amb els seus fans i va deixar algun discurs, carregat de paraules no incloses en diccionaris normatius d'anglès, per allò que són una mica "faltones".

El millor va ser l'escenografia i la posada en escena, molt treballada i construïda ràpidament sobre l'escenari. La il·luminació bastant correcta -llueix més als vídeos que en directe-, el vestuari i les coreografies similars a les dels videoclips i el programa i el ritme de l'actuació força ben ordenat. En un moment donat va recollir una bandera espanyola del terra i jo vaig aprofitar per constatar que encara ser xiular a dues mans. Això sí, la noia va dir "Barcelona" uns quants cops, en honor a la ciutat que porta el nom del nostre club.

2n acte

Altres coses a destacar serien: el nul moviment del públic de la zona vip -només hi havia una noia dempeus i dues càmeres en funcionament-, que la pista no estava plena -3/4 d'entrada-, que la temperatura era la correcta i que des de la penúltima fila del Sant Jordi tampoc es veu tan malament un concert, tot i que el so no era l'òptim i unes pantalles més grans s'haurien agraït. Ah, sí, no em voldria oblidar de la doble de Rihanna que feia de 2a veu, llàstima que no era la de veritat i el concert no fos el seu.

El recital va acabar sobre les 12 tocades i el desallotjament del recinte i la tornada a casa va ser ràpida i sense complicacions.

Com a nota final li dono un 7. És un espectacle vistós i ben portat a terme, però no tant com per passar a la història dels concerts. No sé si són les ganes, però la Reverze té molt més bona pinta.

Si voleu, al feisbuc he penjat les fotos i estan linkejats els vídeos, que són 12 a hores d'ara, ves a saber que farà Youtube amb tot el conte xinès ("cuentu xinu") dels drets d'autor.