Treme

Avui toca parlar de l'última sèrie televisiva que he vist:

Treme és l'actual projecte de David Simon, el cervell de la magistral sèrie The Wire i d'altres obres no tan conegudes com Generation Kill, The Corner o Homicide: Life in the street. La qualitat del projecte ve avalada perquè està produïda per la cadena HBO i perquè hi participen actors i equip tècnic que ja van treballar en algunes de les sèries anteriors que he comentat.

En aquesta ocasió, Simon deixa de banda el món de les drogues per traslladar-nos a la ciutat de Nova Orleans, pocs mesos després de la tragèdia de l'huracà Katrina, l'agost del 2005. El llenguatge televisiu al que ens té acostumats també el trobem a Treme, és a dir, un muntatge de ritme pausat i lineal, escassa acció i sobresalts, escenes amb el diàleg com a element principal i poques concessions a l'espectador mitjà, tal i com li agrada dir a ell. Per descomptat, l'apartat artístic (fotografia, il·luminació, escenografia, etcètera) està molt cuidat i és molt realista.

Pel que fa a la trama, Treme no té un protagonista principal i un grup de secundaris. Com ja passava a The Wire, ens trobem amb moltes línies argumentals a un mateix nivell. Les més recurrents són les següents:

1. Un trompetista que viu en una casa provisional i que està sense feina fixa.
2. Un jove locutor de ràdio una mica penjat i que és un defensor a mort de la Nova Orleans més autèntica.
3. Una mare de família (ex-parella del trompetista) que vol trobar el seu germà, desaparegut durant el Katrina.
4. Una advocada privada que s'encarrega de lluitar contra l'Administració pels desastres i drets derivats de l'huracà, entre ells, trobar al germà de la dona que comentava en l'anterior punt. El seu marit és un professor de literatura de la universitat, està intentant escriure un llibre sobre la tragèdia i és una de les veus principals a l'hora de denunciar-ne els efectes i les negligències que es van cometre.
5. Una cuinera de trenta i pocs, que té un restaurant amb un bon èxit de públic, però que és troba incapaç de quadrar els números.
6. Una parella de músics que toquen al carrer.
7. Un cap d'una colla d'indis criolls, que torna a la ciutat per reunir de nou a la seva gent i recuperar les seves tradicions festives.

Aquesta multiplicitat argumental fa difícil que ens puguem identificar amb algun personatge en concret, si bé algunes trames resulten properes, sobretot les que tenen a veure amb qüestions més universals com l'amor, la família o la feina. Això provoca que aprendre's els noms dels personatges sigui una tasca complicada, jo ara mateix sóc incapaç de recordar-ne més de dos. 

Tot plegat serveix per il·lustrar quin és el dia a dia d'una Nova Orleans que lluita per recuperar-se de les conseqüències del Katrina. Els pals a les rodes els posen les administracions públiques, la manca de diners, l'èxode de bona part de la seva població i l'estat ruïnós en què ha quedat la ciutat. A l'igual que en els anteriors treballs de David Simon amb l'HBO, l'espectador arriba a la conclusió que, precisament, la vida no té un final, sinó que és tracta d'un bucle que es repeteix constantment i de forma inexorable.

Un altre dels punts forts de la sèrie és la seva banda sonora, farcida, entre altres, de cançons soul, rock o pop i sessions improvisades de música jazz en directe. Molts cops, acabes el capítol i tens ganes d'investigar per la xarxa per trobar els temes que hi han sonat. Com a mostra, us deixo l'enllaç a la careta de la sèrie.

És molt recomanable, per no dir obligatori, veure aquesta sèrie en versió original. Hi ha molt argot i vocabulari propi de la ciutat i de les arrels franceses i criolles que encara conserva, a més de la pronunciació genuïna que gasten els seus ciutadans.

Després d'haver vist la primera temporada -de moment, l'única que s'ha emès-, la meva puntuació és d'un 7, perquè trobo que està molt ben feta i té qualitat, però li manca una mica de ganxo. Si quan acabeu veure The Wire -ja trigueu si encara no ho heu fet!- us ha agradat la manera de fer televisió que gasta David Simon, doneu-li una oportunitat a Treme, però esteu avisats que a nivell argumental tenen molt poc a veure.