Bunyols de Quaresma

Últimament no tinc gaire temps per dedicar-me a cuinar, però sortosament ha caigut a les meves mans una recepta senzilla com la que us detallo avui.




Ingredients
  • 125ml de llet
  • 125ml d'aigua
  • 110g de mantega
  • 150g de farina
  • 3 ous
  • Sal
  • Sucre
Preparació


1. Bullir en un cassó l'aigua i la llet. Quan arrenqui el bull, afegir la mantega, un polsim de sal i un altre de sucre.


2. Quan la mantega s'hagi desfet, afegim la farina i ho remenem amb el foc ben baixet.

 

3. Després de 2-3 minuts de remenada consistent i contundent, anem afegint els ous un a un, és a dir, cada cop que n'aboqueu un, el barregeu i quan s'hagi integrat bé amb la massa, n'afegiu el següent. Quan aneu pel segon, ja podeu apagar el foc.


4. Amb la massa consistent, la podem passar a una mànega pastissera o deixar-la al cassó. En qualsevol cas, es tracta de fer boles i posar-les a fregir en oli calent, però sense passar-nos de temperatura. L'ideal seria que la bola quedés una mica submergida a la paella.



Consell: Si els bunyols són grandets, serà més fàcil que després quedin més esponjosos.

5. Retirar els bunyols un cop s'hagin daurat i enseguida espolsar-hi sucre per sobre de manera generosa. No patiu per si la quantitat sembla molta, a la llarga se'n desprèn molta i no queda "megaensucrat".


Es conserven bé a temperatura ambient, millor en un recipient tancat o en una bossa de paper. 

Podeu afegir ingredients a voluntat. Nosaltres teníem cacau en pols i vam fer la prova. Altres opcions són canyella, mel, ametlla triturada, coco i altres recursos habituals.


Bon profit!

Àpats Nadal 2011

A continuació, una repassada fotogràfica dels àpats d'aquestes festes nadalenques: Nit de Nadal, Nadal, Sant Esteve, Cap d'Any i Any Nou.

Patés d'ànec amb gerds, roquefort i taronja
Bacallà fumat amb tomàquet ratllat i allets
Formatges variats, el que tè forma de cor deixa un regust amarg.
Sopa amb caldo de Nadal, pilotetes i botifarró
Torrons del dia de Nadal
Aguinaldo 2011
Un pastoret amb la seva ovella
Postres Sant Esteve
Taula Cap d'any
Formatges Cap d'Any
Postres Cap d'Any
Taula Any Nou
Paté d'olives verdes amb tomàquets secs, formatge blau amb ceba caramelitzada, paté amb confitura de gerds, paté d'olives negres amb taronja, confitura de codonyat amb porro i manxec, gorgonzola amb formatge cremós
Cassoletes de: mató i bolets / albergínia, feta i kumató, gorgonzola, cibulet i orellanes, foie i melmelada de ceps, formatge de cabra i pesto
Gotet de capipota amb botifarra negra i cigrons i cassoleta de sobrassada amb mel
Suc de pastanaga i taronja, cibulet i cacau pur
Carpaccio de porc ibèric, parmesà, pinyons, sèsam, rúcula i vinagreta de mostassa
Meló amb pernil d'ànec
Tomàquets farcits amb soja germinada i sardineta picant
Crema de mongetes verdes, bolets i botifarra

Farcellet (pasta filo) de confit d'ànec, patates "a lo pobre" i salsa fons de carn
Amanida amb brots i raves
Avet de Nadal de pera, taronja, kiwi i pinya
Infusions i tés per ajudar a digerir
Per qualsevol sol·licitud de recepta, feu-ho via e-mail, facebook o twitter.

Gusto Ristorante


Aquest passat dissabte vam dinar al restaurant Gusto, al costat de l’Hospital Clínic. Era el primer cop que hi anàvem i aquí va la meva crítica.


El local està ben comunicat (amb el metro al costat), té un menjador al pis superior i un altre a peu de carrer, des d’on pots veure el carrer i la gent et veu a tu menjant. A aquest nivell també hi ha la cuina i el forn de llenya rodó on cuinen les pizzes, que està a la vista de tothom. Les taules i cadires eren còmodes. Hi havia molts italians dinant, aspecte positiu a priori.

Vam arribar a l'hora reservada i ja tenien la nostra taula preparada. Faltaven dos convidats, però no ens van posar cap problema per seure-hi. A més, ja ens van servir un petit aperitiu: tres tipus d'olives i uns tacs de mortadel·la amb festucs.


Vam menjar de carta, variada i extensa. Quatre pizzes (una d’elles, repetida) i uns macarrons ratllats amb abundant salsa de tomàquet.

Pizza Donna Fugata: Tomàquet, mozzarella, albergínia fregida i tallada a daus, làmines de formatge de cabra. És la que més em va agradar.


Pizza Alexander: Tomàquet, formatge pròvola fumat, botifarra tallada com si fos carn picada i la mateixa albergínia fregida d’abans. Bona, però l’aportació de carn no em va acabar de fer el pes.


Pizza Sofia Loren: Tomàquet, mozzarella, albergínia fregida, pebrot vermell fregit, escarxofa. Al centre, bolets, rúcula, mozzarella de Bufala i tires de pernil de Parma. Molt ben presentada.


La massa de les pizzes era fina i poc torrada, potser pel tipus d’ingredient que suporten. Les vores eren més gruixudes, esponjoses i torradetes, però es pot demanar-ne sense. Els ingredients eren de bona qualitat, tot i que a algun no li vaig acabar de trobar el sabor, com el formatge de cabra o el provola. Els macarrons no els vaig tastar, però feien bona pinta.

De postres vam demanar tiramisú, però la ració que quedava no estava en bones condicions i ens el van desaconsellar. Vam demanar un mousse de mango i un pastís de xocolata i ametlles, consistent però força interessant.


Per beure, aigua natural (no recordo la marca), Coca Cola i Birra Moretti de doble malt. Aquesta última tenia cos i bon sabor.


El tema servei va deixar una mica a desitjar. Els cambrers eren atents i amables, però l’interval entre els plats principals i les postres va ser una odissea, mínim 15 minuts. Hi havia gent que havia arribat molt després que nosaltres i va marxar abans. Com a colofó, van fer el compte malament i ens van afegir una canya que no havíem pres; sort que ho vam detectar i van rectificar l’error.

Tampoc em va agradar que carreguin 1€ per coberts / comensal, tot i que ja ho adverteixen a la carta –igual que els preus sense iva-. Trobo que quedaria millor pujar uns cèntims cada plat i no donar aquesta imatge de fer calés amb qualsevol excusa. El dinar va sortir a uns 20€ per persona.

En conclusió, val la pena anar un dia per provar pizzes noves, però només si tens el temps i la paciència suficient com per haver de fer front a contratemps com els que vam trobar nosaltres. Si voleu, també tenen l’opció de repartiment a domicili.

Rihanna - Loud Tour 2011 @ Barcelona

Segon desembre consecutiu que visito el Palau Sant Jordi per anar al concert d'alguna estrella del pop mundial. L'any passat va ser Lady Gaga, aquest, Rihanna.


Vam arribar a les 20:30h i punxava Calvin Harris com a teloner. Principalment temes seus i altres similars (Got 2 Love You, per exemple) que van fer un escalfament bastant digne. Tenia una cabina molt ampla amb pantalles de LEDs per sota i sobre.


A les 21:38h va aparèixer Rihanna, un retard força acceptable tenint en compte que van haver de muntar bona part de l'escenari. A priori semblava força pobre, però hi havia molta cosa amagada.


Va obrir el concert amb l'Only Girl i el va tancar amb el We Found Love. Durant 90 minuts, més o menys, va repassar els seus grans èxits (Umbrella, Don't Stop The Music, Disturbia, Love The Way You Lie, California King Bed...) i altres més coneguts si t'has escoltat els seus àlbums (Hate That I Love You, Shut Up N' Drive, Breakin' Dishes...), a més d'interpretar un tema de Prince del que desconec el nom. Si no em descompto, el xou va tenir uns cinc blocs, el tercer constava només de balades romàntiques. A cadascun d'ells hi havia renovació de vestuari i moltes cançons les anava empalmant.


Com a cantant en directe justeja una mica, li costava arribar a algunes notes i deixava de cantar en altres. Això ho compensa amb una bona exhibició física, balls i moviments provocatius. El tema d'interpel·lar el públic es va limitar a "Barcelona", "Barça" i "Força", a més de les típiques frases en anglès (Wanna hear you, hands up i ismilars). En un moment donat va tocar una bateria situada a la pista, propera a l'escenari. En acabar, va llançar les baquetes a la grada.


L'acompanyaven un parell de noies als cors d'alguns temes i uns quants músics, entre els que destacava un guitarrista força virtuós que es va marcar uns quants solos dignes d'ovació. El cos de ballarins va fer algunes coreografies interessants, de les quals destaco la que vestien roba militar.


L'escenografia constava d'un parell de grans pantalles LED que ocupaven l'ample de la part posterior de l'escenari, quatre esferes LED, dues pantalles de projeccions, tres elevadors d'escenari -un també s'enfonsava-, màquines de fum i estructures per a les coreografies: canó de tanc, maleter de cotxe, gàbia, esfera.


En unes quantes ocasions va baixar a la pista per saludar al públic, igual que va fer al anar als pòdiums dels extrems de l'escenari o a la gent amb entrada megavip que quedava als laterals de la plataforma. Va pujar un noi del públic al escenari i li va fer un ball sensual, però nosaltres apostem que estava assajat amb anterioritat, una diva no s'arrisca amb qualsevol.


Va ser un concert molt gaudit, amb un ritme constant i bona selecció musical. Amb menys ínfules que Lady Gaga, va superar-la amb bastant facilitat, sobretot perquè la primera prometia molt i tampoc va ser per tant. El Sant Jordi presentava bona entrada, tot i que restaven uns quants llocs lliures i la pista no era plena. Molta família amb fills i més guiris dels que esperava. A l'hora de baixar de Montjuïc hi havia força trànsit, a diferència de fa un any.


Nota final: 8 i recomanable assistir-hi si es té l'ocasió.

Pastís de bombó Ferrero Rocher

Aquesta té pinta de ser l'última recepta abans de les festes nadalenques. És molt senzilla en l'elaboració i a l'hora de reunir els ingredients.


Ingredients de la base

  • 210 grams de galetes
  • 120 grams de mantega
  • 40 grams de sucre

Ingredients de la massa
  • 13 bombons Ferrero Rocher
  • 1/2 litre de nata
  • 1 sobre de flam per a 4 persones
  • Boletes de xocolata


Preparació de la base

1. Triturem les galetes amb l'1-2-3 i ho barregem amb la mantega fosa i el sucre. Aquest cop vaig aprofitar que tenia una mica de galetes per fer sandvitxos de barra de gelat, no són tan gustoses, però fan el fet.


2. Estenem la barreja al fons del motlle -prèviament pintat amb una mica d'oli- i ho reservem a la nevera.


Preparació de la massa

1. Triturem els bombons o els trenquem amb una mà de morter. Vaig provar la primera opció amb la batedora i va haver una mica de pluja d'encenalls de bombó, així que vaig passar a l'alternativa manual i potser, fins i tot, és més encertada, ja que alguns bocins no es fonen del tot i després te'ls trobes a la boca.


2. Incorporem la nata i el sobre de flam. Ho remenem tot plegat de manera contínua, fins que apareguin les primeres bombolles de bullir.


3. Aboquem la massa al motlle que havíem reservat. És un bon moment per decorar, tot i que, segons el que trieu, també es pot fer la guarnició a l'hora de servir les postres. Ja heu vist la meva decoració a l'encapçalament de l'entrada, un modest homenatge a la Defqon.1. Quan acabeu, deixeu-ho conservar a la nevera.


És recomanable menjar-lo, com a mínim, després que hagi passat 3 hores de repòs. El meu primer tast va ser el dia següent pel matí.

 

Ha aguantat 3 dies sense problemes i també va anar al cinema en un túper sense que perdés la consistència. El sabor a Ferrero Rocher es nota bastant i el tema dels bocins -principalment l'avellana i alguna resta de galeta- encara ajuda més. Entra molt bé i no es gens pesat a l'estómac. Ideal per donar-lo a tastar i reptar els afortunats a encertar quin xocolata s'ha fet servir.



Bon profit!