The Monster Ball Tour @ Palau Sant Jordi

Al maig es van posar a la venda les entrades pel concert de Lady Gaga i en poques hores es van esgotar. Com a mínim, l'expectació era alta, pel que s'anuncia com la 1ª òpera electro-pop. Ahir va tocar comprovar-ho.

Arribada a la muntanya màgica sobre les 20:30h, cotxe aparcat amb relativa facilitat i proximitat i 3 avistaments que van caure de camí. 2 accessos oberts i ni rastre de les cues maratonianes que anunciaven als TN més sensacionalistes. Entro sense que em toquin la bossa -a les noies sí, alerta, Aído!- i no es miren gaire l'entrada, ni la passen per un lector de codi de barres. Ni rastre de revendes, llàstima perquè es cotitzaven a partir dels 200€.

La més barata, Núñez plora.

Els teloners -poc coneguts i menys interessants- van acabar aviat i fins l'inici del concert (22h) va sonar música de Michael Jackson a poc volum. Aprofito per dir que el so deixava bastant que desitjar, molt poc nítid i baix de volum quan parlava la Gaga, correcte amb les cançons; Coliseum segueix imbatut.

Abans que comenci la novaiorquesa, aprofito x canviar l'aigua a les olives -no hi ha cua al lavabo d'homes, molta al de dones, alerta, Aído!-, faig una ràpida ullada al marxandatge -samarretes a partir de 35€, sort que "she doesn't care about money"- i constato que, entre la legió de fans, frikis i coloms coixos, també som uns quants que tenim una aparença convencional. Destacable el sacrifici de molts pares i mares que van acompanyar els seus fills, cal tenir valor, estima i calerons per un acte tan caritatiu com aquest.

Van iniciar el concert amb puntualitat -és d'agrair- i em veig obligat a apagar la ràdio perquè no s'escolta. Té 4 actes (cotxe, vagó de metro, Central Park, el monstre de la fama) i alguns instants de silencis perquè la Gaga es canviï de vestuari, tot i que altres cops ho fa mentre els seus músics segueixen tocant.

 

Escenografia del 1r acte

Va repassar els seus grans èxits i en va presentar 2 del seu proper disc. Va obrir amb Dance in the dark i va tancar amb Bad Romance. També va xerrar una estona amb els seus fans i va deixar algun discurs, carregat de paraules no incloses en diccionaris normatius d'anglès, per allò que són una mica "faltones".

El millor va ser l'escenografia i la posada en escena, molt treballada i construïda ràpidament sobre l'escenari. La il·luminació bastant correcta -llueix més als vídeos que en directe-, el vestuari i les coreografies similars a les dels videoclips i el programa i el ritme de l'actuació força ben ordenat. En un moment donat va recollir una bandera espanyola del terra i jo vaig aprofitar per constatar que encara ser xiular a dues mans. Això sí, la noia va dir "Barcelona" uns quants cops, en honor a la ciutat que porta el nom del nostre club.

2n acte

Altres coses a destacar serien: el nul moviment del públic de la zona vip -només hi havia una noia dempeus i dues càmeres en funcionament-, que la pista no estava plena -3/4 d'entrada-, que la temperatura era la correcta i que des de la penúltima fila del Sant Jordi tampoc es veu tan malament un concert, tot i que el so no era l'òptim i unes pantalles més grans s'haurien agraït. Ah, sí, no em voldria oblidar de la doble de Rihanna que feia de 2a veu, llàstima que no era la de veritat i el concert no fos el seu.

El recital va acabar sobre les 12 tocades i el desallotjament del recinte i la tornada a casa va ser ràpida i sense complicacions.

Com a nota final li dono un 7. És un espectacle vistós i ben portat a terme, però no tant com per passar a la història dels concerts. No sé si són les ganes, però la Reverze té molt més bona pinta.

Si voleu, al feisbuc he penjat les fotos i estan linkejats els vídeos, que són 12 a hores d'ara, ves a saber que farà Youtube amb tot el conte xinès ("cuentu xinu") dels drets d'autor.