Creativitat nadalenca

El meu avi Antoni sempre ha estat una persona molt manetes, capaç d'enginyar-se trucs i solucions per salvar qualsevol obstacle físic a la casa o al jardí. Des de fa uns anys, es dedica a idear articles nadalencs on amagar els nostres "aguinaldos" (segons el traductor, en català es diu "estrenes"), i sembla que no se li acaba la imaginació, perquè aquest any s'ha tret un de la màniga ben bo. A continuació, un recull de les seves millors obres.

L'estel de Nadal

Són 2 peces de fusta encaixades. Si l'obries, et trobaves amb els diners. Les va presentar enganxades en una cartolina blava i cadascuna tenia una foto amb la cara del seu propietari, 8 en total.

L'avet de Nadal

Està fet en cartolina i la base es de porexpan. Si no m'equivoco, el bitllet estava enrotllat a l'interior de l'arbre.

El tió

3 troncs de fusta natural, el cos i les 2 potes. Barretina cosida a mà per la meva àvia i retall de roba amb acabat manter. Els diners els cagava, com ha comprovat el meu cosí aquest any.


L'àngel de l'anunciació

De fusta pintada en els colors pertinents. La corona és metàl·lica. Les ales i el pergamí són de plàstic. El cap es destapa i a dins hi havia els diners. En va fer amb ales i pergamins rosats.
El caganer

La creació d'aquest any. Anava dins d'aquesta capseta de cartolina, que en companyia de les altres 7 formava les paraules Bon Nadal. El color de la capsa -verda, vermella o lila- corresponia amb un bitllet del mateix to. Cada caganer el portava amagat en un lloc diferent.


El meu estava al fons de tot, sota la base del caganer. Està fet en fusta i pintat a mà. La tifa és de plàstic rígid, els cabells -tots eren rossos, menys un amb el cabell lila, que punky!- són fils de roba i la barretina també està feta a mà per la meva àvia.
El pessebre

El meu preferit i, honestament, crec que el millor. No sé si la idea va sorgir de la meva insistència per tenir un pessebre petit a casa -com un que es van comprar ells a Praga- i estalviar-me de muntar el gran, però la currada que li va comportar és considerable. Amplieu la foto que ve a continuació.


Aquí no recordo on anaven els diners. Va ser un Nadal que em va tocar treballar i vaig rebre el meu obsequi el dia següent. M'hagués agradat veure la reacció de tots plegats al descobrir aquesta petita obra d'art.



Totes les figures són de fusta pintada a mà, les corones de Josep i Maria també, mentre que les dels Reis Mags són de metall. Els cabells són fils de roba i el matalàs del Nen Jesús és de palla. Ho entregava dins la caixa de cartró que es veu en la primera fotografia.

Ara ja estan obertes les apostes i propostes pel Nadal del 2011, el que és segur és que no ho sabrem fins aquell dia. Això sí, us mantindré informats.

DiR Castillejos Vs Europolis Sardenya

Per 2n any consecutiu el dia de Sant Esteve he anat a cremar els torrons al DiR Castillejos, aquest cop traient partit a la invitació del Carnet Jove.

Aquesta cadena de gimnasos té molta fama i anomenada, sobretot per les bones campanyes promocionals que fa -prova d'això és que molts no seran capaços de recordar una altra cadena-, però considero que té una fama un xic desmesurada. Faré un Vs amb l'Europolis de Gràcia per veure si n'hi ha per tant, sempre sota una valoració molt personal.

Vestidors
DiR: Grans i amplis. Les taquilles són generoses en espai, tenen 3 penjadors i un prestatge ideal per desar la roba que arriba plegada de casa.
Europolis: Grans, però més estrets. Les taquilles també són més petites, amb un penjador que a vegades no hi és i moltes estan ocupades perquè la gent les tanca amb candau, tot i que està prohibit.
DiR 1 - 0 Europolis

Dutxes
DiR: Grans, ben il·luminades, amb un penjador per deixar la tovallola dins de l'habitacle i un pany per tancar la porta. L'aixeta té temporitzador, però dura molt poc i gairebé has d'estar-lo prement mentre et dutxes. L'aigua surt a raigs finets i a una intensitat moderada. Disposes de gel, xampú i condicionador, però la safata per deixar els sabons que puguis portar tu és massa justa. 
Europolis: Més curtes que al DiR, el penjador està a fora i no tens pany per tancar la porta. L'aixeta té temporitzador, però dura més. L'aigua surt a raigs més gruixuts i a més intensitat, cosa que s'agraeix per allò de l'efecte massatge. No tens sabons, però sí una cistelleta més gran per deixar-hi els teus.
Dir 1'5 - 0'5 Europolis

Equipament cardiovascular i de musculació
DiR: Hi ha moltes màquines i bastant repetides. Com a contrapartida, la qualitat no està al nivell de l'esperada, tant per acabats com per ús intuïtiu -arribar i veure clar com funciona- i efectiu -fer-la servir i trobar-t'hi còmode-. 
La majoria de cardiovasculars són de la marca "Lifetime" i tenen una pantalla, diria que de TFT, on pots veure alguns canals de TV. És una opció molt cridanera, però les emissores són limitades (La 1, La 2, TV3, 3/24, Telecinco, Antena3, Cuatro, La Sexta, BBC World, CNN i Playboy TV) i la ubicació per la vista no és gaire natural. Vaig tenir la sensació que, per oferir aquest luxe, les màquines havien sacrificat la qualitat i confortabilitat.
La sala no té una bona il·luminació, hi ha una circumferència amb monitors de TV -sintonitzat en totes el canal DiR- i no disposa de fil musical, tot i que hi ha bastant de soroll. La distribució tampoc em convenç, massa anxovat. No vaig veure fonts d'aigua.
Europolis: Menys màquines i repetides 2 cops, com a màxim, tret de les cardiovasculars. A canvi, gairebé totes són de la marca "Technogym", de les millors del sector. Són fàcils d'entendre i utilitzar, a més de molt ergonòmiques i robustes. No tenen pantalla de TV.
La sala està ben il·luminada, hi ha 4 monitors de TV -normalment, amb 4 canals diferents- davant les cardiovasculars i disposa d'un fil musical d'on normalment sona música comercial actual. La distribució és ideal, les màquines estan agrupades segons la zona de treball i hi ha espai entre elles. És fàcil trobar fonts d'aigua.
Dir 1'5 - 1'5 Europolis

Equipament
DiR: Hi ha molta varietat d'activitats i espais, amb piscina, esquaix, sales d'activitats dirigides, zona de boxa, zona d'aigües i més. No me'l conec en profunditat com per citar-los tots. Diria que no té pista poliesportiva.
Europolis: Menys varietat, condicionats per l'espai. Sota el meu punt de vista, sobra una sala d'activitats dirigides i falta una d'esquaix, a més d'alguna taula de ping-pong i altres esports de mida reduïda. La zona d'aigües i la piscina són molt acceptables, i la pista poliesportiva li aporta un plus important.
Dir 2 - 2 Europolis

Preu
DiR: Tinc entès que pica bastant, a més d'una sèrie de condicions de pagament una mica estranyes. A canvi, pots anar a tots els centres DiR -tret d'algunes excepcions- i tens serveis com les tovalloles o els sabons. L'horari d'obertura és més ampli.
Europolis: Més ajustat i clar. No pots anar als altres gimnasos de la cadena, tret que hi hagi algun equipament que no estigui disponible, com quan fan el manteniment de la piscina. No t'inclouen tovalloles -de pagament- ni sabons perquè tampoc t'ho cobren. Obre menys hores i menys dies.
Dir 2'5 - 2'5 Europolis

Conclusió
Una bona política de imatge i publicitat sempre és efectiva. A l'hora de la veritat, proves les coses i te n'adones que l'exageració és un recurs molt emprat quan toca vendre un producte. El DiR té coses bones, però també hi ha molt mite i una mica de sobrevaloració. Per sort, el preu està en relació amb el que t'ofereixen els dos gimnasos, així cadascú pot triar que és el que més li convé. Jo ja fa anys que ho vaig fer i, tret d'alguns dies que es poden comptar amb els dits d'una mà, n'estic més que satisfet.

Jeremy Clarkson - The Italian Job

L'any té, entre moltes altres coses, 12 mesos, 4 estacions i 2 temporades de Top Gear. Per pal·liar l'espera que separa l'entrega estiuenca de la hivernal, al novembre acostumen a aparèixer un parell de DVD's protagonitzats pels seus presentadors. Enguany, James May i Richard Hammond han fet Top Gear - Apocalypse (del què ja parlarem un altre dia), mentre que Jeremy Clarkson s'ha tret de la màniga un dels millors "solos" que l'hi hem vist: The Italian Job.

Cara de "jams"
El punt de partida és que Jeremy ha de competir en una cursa de cotxes clàssics al circuit anglès de Lydden Hill, per això decideix viatjar fins a Itàlia i entrenar-se amb una sèrie de cotxes carregats de cavalls. Abans de marxar, fa un baptisme a la pista de Kent (té 1 milla exacta de longitud) amb el nou Chevrolet Camaro SS, que no dóna gaire la talla.

V8 de 6'2 L i 432 CV
Traslladats ja a l'Emilia Romagna, el primer cotxe escollit per començar l'entrenament és el Porsche 911/997 Carrera GT3, amb el qual corre al traçat d'Imola.

Bòxer 6 cilindres, 3'8 L i 435 CV
L'alemany està a l'alçada de les circumstàncies, fins al punt que trenca amb la tradició i aconsegueix agradar al Clarkson. Però el següent superesportiu ve de Maranello i és més intimidador. És el torn del Ferrari 458 Italia.

V8 de 4'5L i 570 CV
En aquesta ocasió, l'autòdrom on es realitza la prova és el de Fiorano, previ passeig per Maranello i la fàbrica de Ferrari. A mi no m'agrada gaire l'estètica d'aquesta berlinetta, però a nivell tècnic ha fet  un salt considerable respecte del seu predecessor, el 430. Val la pena estar atents a l'explicació del sistema launch control, tota una mostra del que és capaç de fer l'electrònica d'un cotxe.

Seguim amb un altre cotxe de l'Emilia Romagna, en aquest cas el Lamborghini Gallardo LP 570-4 Superleggera. La última versió sortida de la fàbrica de Sant'Agata Bolognese va directa al gra, igual que tots els seus germans. Per tant, l'equipament és limitat i les sensacions brusques.

V10 de 5'2 L i 570 CV
Ja fa anys que està al mercat i això suposa un handicap a nivell tecnològic. A mi em va semblar un pèl tosc i mancat de classe quan el vaig provar al Circuit, més o menys el que també acaba opinant Clarkson.

Retorn a Fiorano -amb un previ i breu esment del Porsche GT3 RS- per entrenar-se amb el Ferrari 599 GTO.

V12 de 6 L i 670 CV
Poca broma perquè es tracta del Ferrari de carrer més ràpid mai fabricat. Personalment, és el meu cavallino rampante favorit de la gamma actual. Primer ens mostra les seves qualitats en solitari, i després l'enfronta amb el Ferrari 458 Italia utilitzat anteriorment, en un duel no exempt d'algunes burxades amb estil anglès.

Ara bé, si hem de parlar de coses serioses, Pagani Zonda R i "no hase falta disir nada más".

V12 de 6 L i 750 CV
El recordcar de Nürburgring (3r millor temps de la història, amb 6'47 minuts) entra per la vista i confirma els presagis al volant, només cal veure la cara de felicitat que se li dibuixa a Jeremy quan roda amb ell per Imola. No està homologat per competir oficialment ni per circular pel carrer, així que el senyor Pagani va tenir carta blanca per crear el meu cotxe preferit. Agafes un motor AMG, li fas els retocs oportuns i el col·loques en una carrosseria dissenyada per menjar-se als seus rivals.

Com que el presentador anglès encara no ha agafat la forma física òptima, el següent exercici és l'Ariel Atom.

V8 de 2'4 L i 500cv a un màxim de 10.500 rpm !!!!
Aquest cotxe tan mític entre els seguidors de Top Gear ve amb nou motor (abans el d'un Civic modificat fins a obtenir 300 CV), però conserva el mateix esperit de missil. Parlem de 2 motors de Suzuki Hayabusa units pel cigonyal i que amb els 500 kg que pesa el vehicle aconsegueixen una relació de 1.000 CV per tona. El resultat d'aquestes xifres té conseqüències com la següent. 

He's done it again!
L'últim exercici de l'entrenament passa per provar el Mercedes SLS AMG a Imola, inclòs un enfrontament amb el Gallardo amb què havia rodat abans.

V8 de 6'3 L i 571 CV
Sorprenentment, el cotxe alemany és el que considera com el millor de tots els que prova a Itàlia. Realment fa patxoca, les prestacions són molt generoses i els arguments de Jeremy són raonats i sensats. A ningú  li importaria tenir-lo al seu garatge particular.

De tornada a Lydden Hill, al nostre protagonista l'espera el Ford Escort Mexico que li han preparat per competir, amb nou motor, suspensions i altres modificacions que el converteixen en un cotxe molt interessant i batallador. Sessió de qualificació, problemes tècnics i, finalment la cursa amb un resultat notable.

How fun it is!
Com a conclusió, dir que són 80 minuts farcits de diversió petrolhead, amb supercotxes fantàstics, un bon guió i l'excel·lent realització i factura visual a la qual ens tenen acostumats l'equip de Top Gear. A veure si es pot aconseguir el 2n DVD i així descobrir els secrets de la filmació. "Come on!"

The Monster Ball Tour @ Palau Sant Jordi

Al maig es van posar a la venda les entrades pel concert de Lady Gaga i en poques hores es van esgotar. Com a mínim, l'expectació era alta, pel que s'anuncia com la 1ª òpera electro-pop. Ahir va tocar comprovar-ho.

Arribada a la muntanya màgica sobre les 20:30h, cotxe aparcat amb relativa facilitat i proximitat i 3 avistaments que van caure de camí. 2 accessos oberts i ni rastre de les cues maratonianes que anunciaven als TN més sensacionalistes. Entro sense que em toquin la bossa -a les noies sí, alerta, Aído!- i no es miren gaire l'entrada, ni la passen per un lector de codi de barres. Ni rastre de revendes, llàstima perquè es cotitzaven a partir dels 200€.

La més barata, Núñez plora.

Els teloners -poc coneguts i menys interessants- van acabar aviat i fins l'inici del concert (22h) va sonar música de Michael Jackson a poc volum. Aprofito per dir que el so deixava bastant que desitjar, molt poc nítid i baix de volum quan parlava la Gaga, correcte amb les cançons; Coliseum segueix imbatut.

Abans que comenci la novaiorquesa, aprofito x canviar l'aigua a les olives -no hi ha cua al lavabo d'homes, molta al de dones, alerta, Aído!-, faig una ràpida ullada al marxandatge -samarretes a partir de 35€, sort que "she doesn't care about money"- i constato que, entre la legió de fans, frikis i coloms coixos, també som uns quants que tenim una aparença convencional. Destacable el sacrifici de molts pares i mares que van acompanyar els seus fills, cal tenir valor, estima i calerons per un acte tan caritatiu com aquest.

Van iniciar el concert amb puntualitat -és d'agrair- i em veig obligat a apagar la ràdio perquè no s'escolta. Té 4 actes (cotxe, vagó de metro, Central Park, el monstre de la fama) i alguns instants de silencis perquè la Gaga es canviï de vestuari, tot i que altres cops ho fa mentre els seus músics segueixen tocant.

 
Escenografia del 1r acte
Va repassar els seus grans èxits i en va presentar 2 del seu proper disc. Va obrir amb Dance in the dark i va tancar amb Bad Romance. També va xerrar una estona amb els seus fans i va deixar algun discurs, carregat de paraules no incloses en diccionaris normatius d'anglès, per allò que són una mica "faltones".

El millor va ser l'escenografia i la posada en escena, molt treballada i construïda ràpidament sobre l'escenari. La il·luminació bastant correcta -llueix més als vídeos que en directe-, el vestuari i les coreografies similars a les dels videoclips i el programa i el ritme de l'actuació força ben ordenat. En un moment donat va recollir una bandera espanyola del terra i jo vaig aprofitar per constatar que encara ser xiular a dues mans. Això sí, la noia va dir "Barcelona" uns quants cops, en honor a la ciutat que porta el nom del nostre club.

2n acte
Altres coses a destacar serien: el nul moviment del públic de la zona vip -només hi havia una noia dempeus i dues càmeres en funcionament-, que la pista no estava plena -3/4 d'entrada-, que la temperatura era la correcta i que des de la penúltima fila del Sant Jordi tampoc es veu tan malament un concert, tot i que el so no era l'òptim i unes pantalles més grans s'haurien agraït. Ah, sí, no em voldria oblidar de la doble de Rihanna que feia de 2a veu, llàstima que no era la de veritat i el concert no fos el seu.

El recital va acabar sobre les 12 tocades i el desallotjament del recinte i la tornada a casa va ser ràpida i sense complicacions.

Com a nota final li dono un 7. És un espectacle vistós i ben portat a terme, però no tant com per passar a la història dels concerts. No sé si són les ganes, però la Reverze té molt més bona pinta.

Si voleu, al feisbuc he penjat les fotos i estan linkejats els vídeos, que són 12 a hores d'ara, ves a saber que farà Youtube amb tot el conte xinès ("cuentu xinu") dels drets d'autor.