Gusto Ristorante

Aquest passat dissabte vam dinar al restaurant Gusto, al costat de l’Hospital Clínic. Era el primer cop que hi anàvem i aquí va la meva crítica.

El local està ben comunicat (amb el metro al costat), té un menjador al pis superior i un altre a peu de carrer, des d’on pots veure el carrer i la gent et veu a tu menjant. A aquest nivell també hi ha la cuina i el forn de llenya rodó on cuinen les pizzes, que està a la vista de tothom. Les taules i cadires eren còmodes. Hi havia molts italians dinant, aspecte positiu a priori.

Vam arribar a l'hora reservada i ja tenien la nostra taula preparada. Faltaven dos convidats, però no ens van posar cap problema per seure-hi. A més, ja ens van servir un petit aperitiu: tres tipus d'olives i uns tacs de mortadel·la amb festucs.

Vam menjar de carta, variada i extensa. Quatre pizzes (una d’elles, repetida) i uns macarrons ratllats amb abundant salsa de tomàquet.

Pizza Donna Fugata: Tomàquet, mozzarella, albergínia fregida i tallada a daus, làmines de formatge de cabra. És la que més em va agradar.

Pizza Alexander: Tomàquet, formatge pròvola fumat, botifarra tallada com si fos carn picada i la mateixa albergínia fregida d’abans. Bona, però l’aportació de carn no em va acabar de fer el pes.

Pizza Sofia Loren: Tomàquet, mozzarella, albergínia fregida, pebrot vermell fregit, escarxofa. Al centre, bolets, rúcula, mozzarella de Bufala i tires de pernil de Parma. Molt ben presentada.

La massa de les pizzes era fina i poc torrada, potser pel tipus d’ingredient que suporten. Les vores eren més gruixudes, esponjoses i torradetes, però es pot demanar-ne sense. Els ingredients eren de bona qualitat, tot i que a algun no li vaig acabar de trobar el sabor, com el formatge de cabra o el provola. Els macarrons no els vaig tastar, però feien bona pinta.

De postres vam demanar tiramisú, però la ració que quedava no estava en bones condicions i ens el van desaconsellar. Vam demanar un mousse de mango i un pastís de xocolata i ametlles, consistent però força interessant.

Per beure, aigua natural (no recordo la marca), Coca Cola i Birra Moretti de doble malt. Aquesta última tenia cos i bon sabor.

El tema servei va deixar una mica a desitjar. Els cambrers eren atents i amables, però l’interval entre els plats principals i les postres va ser una odissea, mínim 15 minuts. Hi havia gent que havia arribat molt després que nosaltres i va marxar abans. Com a colofó, van fer el compte malament i ens van afegir una canya que no havíem pres; sort que ho vam detectar i van rectificar l’error.

Tampoc em va agradar que carreguin 1€ per coberts / comensal, tot i que ja ho adverteixen a la carta –igual que els preus sense iva-. Trobo que quedaria millor pujar uns cèntims cada plat i no donar aquesta imatge de fer calés amb qualsevol excusa. El dinar va sortir a uns 20€ per persona.

En conclusió, val la pena anar un dia per provar pizzes noves, però només si tens el temps i la paciència suficient com per haver de fer front a contratemps com els que vam trobar nosaltres. Si voleu, també tenen l’opció de repartiment a domicili.

Rihanna - Loud Tour 2011 @ Barcelona

Segon desembre consecutiu que visito el Palau Sant Jordi per anar al concert d'alguna estrella del pop mundial. L'any passat va ser Lady Gaga, aquest, Rihanna.

Vam arribar a les 20:30h i punxava Calvin Harris com a teloner. Principalment temes seus i altres similars (Got 2 Love You, per exemple) que van fer un escalfament bastant digne. Tenia una cabina molt ampla amb pantalles de LEDs per sota i sobre.

A les 21:38h va aparèixer Rihanna, un retard força acceptable tenint en compte que van haver de muntar bona part de l'escenari. A priori semblava força pobre, però hi havia molta cosa amagada.

Va obrir el concert amb l'Only Girl i el va tancar amb el We Found Love. Durant 90 minuts, més o menys, va repassar els seus grans èxits (Umbrella, Don't Stop The Music, Disturbia, Love The Way You Lie, California King Bed...) i altres més coneguts si t'has escoltat els seus àlbums (Hate That I Love You, Shut Up N' Drive, Breakin' Dishes...), a més d'interpretar un tema de Prince del que desconec el nom. Si no em descompto, el xou va tenir uns cinc blocs, el tercer constava només de balades romàntiques. A cadascun d'ells hi havia renovació de vestuari i moltes cançons les anava empalmant.

Com a cantant en directe justeja una mica, li costava arribar a algunes notes i deixava de cantar en altres. Això ho compensa amb una bona exhibició física, balls i moviments provocatius. El tema d'interpel·lar el públic es va limitar a "Barcelona", "Barça" i "Força", a més de les típiques frases en anglès (Wanna hear you, hands up i ismilars). En un moment donat va tocar una bateria situada a la pista, propera a l'escenari. En acabar, va llançar les baquetes a la grada.

L'acompanyaven un parell de noies als cors d'alguns temes i uns quants músics, entre els que destacava un guitarrista força virtuós que es va marcar uns quants solos dignes d'ovació. El cos de ballarins va fer algunes coreografies interessants, de les quals destaco la que vestien roba militar.

L'escenografia constava d'un parell de grans pantalles LED que ocupaven l'ample de la part posterior de l'escenari, quatre esferes LED, dues pantalles de projeccions, tres elevadors d'escenari -un també s'enfonsava-, màquines de fum i estructures per a les coreografies: canó de tanc, maleter de cotxe, gàbia, esfera.

En unes quantes ocasions va baixar a la pista per saludar al públic, igual que va fer al anar als pòdiums dels extrems de l'escenari o a la gent amb entrada megavip que quedava als laterals de la plataforma. Va pujar un noi del públic al escenari i li va fer un ball sensual, però nosaltres apostem que estava assajat amb anterioritat, una diva no s'arrisca amb qualsevol.

Va ser un concert molt gaudit, amb un ritme constant i bona selecció musical. Amb menys ínfules que Lady Gaga, va superar-la amb bastant facilitat, sobretot perquè la primera prometia molt i tampoc va ser per tant. El Sant Jordi presentava bona entrada, tot i que restaven uns quants llocs lliures i la pista no era plena. Molta família amb fills i més guiris dels que esperava. A l'hora de baixar de Montjuïc hi havia força trànsit, a diferència de fa un any.

Nota final: 8 i recomanable assistir-hi si es té l'ocasió.

Pastís de bombó Ferrero Rocher

Aquesta té pinta de ser l'última recepta abans de les festes nadalenques. És molt senzilla en l'elaboració i a l'hora de reunir els ingredients.

Ingredients de la base

• 210 grams de galetes
• 120 grams de mantega
• 40 grams de sucre

Ingredients de la massa

• 13 bombons Ferrero Rocher
• 1/2 litre de nata
• 1 sobre de flam per a 4 persones
• Boletes de xocolata

Preparació de la base

1. Triturem les galetes amb l'1-2-3 i ho barregem amb la mantega fosa i el sucre. Aquest cop vaig aprofitar que tenia una mica de galetes per fer sandvitxos de barra de gelat, no són tan gustoses, però fan el fet.

2. Estenem la barreja al fons del motlle -prèviament pintat amb una mica d'oli- i ho reservem a la nevera.

Preparació de la massa

1. Triturem els bombons o els trenquem amb una mà de morter. Vaig provar la primera opció amb la batedora i va haver una mica de pluja d'encenalls de bombó, així que vaig passar a l'alternativa manual i potser, fins i tot, és més encertada, ja que alguns bocins no es fonen del tot i després te'ls trobes a la boca.

2. Incorporem la nata i el sobre de flam. Ho remenem tot plegat de manera contínua, fins que apareguin les primeres bombolles de bullir.

3. Aboquem la massa al motlle que havíem reservat. És un bon moment per decorar, tot i que, segons el que trieu, també es pot fer la guarnició a l'hora de servir les postres. Ja heu vist la meva decoració a l'encapçalament de l'entrada, un modest homenatge a la Defqon.1. Quan acabeu, deixeu-ho conservar a la nevera.

És recomanable menjar-lo, com a mínim, després que hagi passat 3 hores de repòs. El meu primer tast va ser el dia següent pel matí.

 

Ha aguantat 3 dies sense problemes i també va anar al cinema en un túper sense que perdés la consistència. El sabor a Ferrero Rocher es nota bastant i el tema dels bocins -principalment l'avellana i alguna resta de galeta- encara ajuda més. Entra molt bé i no es gens pesat a l'estómac. Ideal per donar-lo a tastar i reptar els afortunats a encertar quin xocolata s'ha fet servir.

Bon profit!

Chocolade crème Koekjes

O el que és el mateix, galetes de crema de xocolata, digueu-li Nutella, Nocilla o la marca que més us agradi.

És una recepta molt poc exigent, tant per ingredients com pel que fa a passos a seguir, ja ho veureu.

Ingredients

• 200 grams de farina
• 100 grams de mantega
• 100 grams de sucre
• 50 grams de crema de xocolata (Nutella, Nocilla, etcètera)
• 1 ou
• Avellanes

Instruccions 

1. Batre la mantega (en estat "pomada", és a dir, que és desfaci si la pressiones una mica), la crema de xocolata i el sucre fins obtenir una crema.

2. Afegir l'ou i batre.

3. Afegir la farina tamisada (passada pel colador) i batre fins a obtenir una massa homogènia.

4. Fer un cilindre / botifarra amb la massa i embolicar-ho amb plàstic i ho deixem a la nevera. La recepta que vaig trobar deia 30 minuts, però millor 1 hora perquè guanyi consistència, més endavant entendreu aquest canvi...

5. Passat el temps necessari perquè el cilindre en qüestió s'hagi endurit (no fem dobles lectures, encara que la foto anterior hi convidi), el traiem de la nevera, el tallem en rodanxes i aquestes les col·loquem en una safata pintada amb oli. Mentrestant, preescalfem el forn amb el foc de baix, 10 minuts a 180ºC.

6. Agafem tot el material decoratiu i comencem a inventar galetes.

7. El més recomanable, per respectar la recepta original, seria posar una mica de crema de xocolata al centre de la galeta i coronar-la amb una avellana. Jo, a més, he afegit rodanxes de plàtan, Cheerios, bocins de xocolata, pinyons, canyella, coco ratllat i sucre vainillat. Volia provar també amb mel, melmelada i una mica de sal (estil cookies americanes), però a la que me n'he adonat, ja no em quedaven més galetes. En total me n'han sortit 25.

8. Posem la safata al forn i coem les galetes durant 10-15 minuts amb el foc de baix i també a 180ºC. Passat el temps indicat, fem la prova del ganivet, clavant-ne un en una galeta i que en surti net. Llavors ja podem treure les koekjes del forn i les deixem refredar en una safata amb reixeta, altrament coneguda com a graella.

9. Bé, en aquest moment hauríeu d'entendre perquè us deia que cal deixar el cilindre a la nevera més de 30 minuts. Resulta que amb l'escalfor del forn, perden la forma i s'ajunten una mica, així que tot l'esforç de donar-li forma rodona se'n va una mica a prendre pel sac. Total, que he acabat agafant el ganivet per separar la massa compacta que el forn ha volgut crear i, com bonament he pogut, he recompost les rodanxes originals.

 

10. Si encara voleu afegir més cobertures i complements a les galetes, aneu amb compte que no es trenquin. Seria el moment idoni per posar una mica de melmelada o mel, per exemple, ingredients que no es puguin posar el forn per si perden la seva textura original. Jo he descartat aquesta opció, que les meves ja van prou carregades i la massa no m'inspirava gaire confiança.

Valoració personal: Tenen molt bon sabor, però m'ha tocat una mica la moral que hagin perdut la forma rodona, tot i que per ser les meves primeres galetes tampoc em puc queixar. Ara hauré d'investigar quin és el truc perquè no em torni a passar, i crec que la clau està en una massa més freda, perquè amb les magdalenes de l'anterior entrada va funcionar molt bé! Només em queda cruspir-me-les i compartir-les amb qui les vulgui tastar.

I com he començat en neerlandès, acabo de la mateixa manera: Smakelijk eten!


P.D: Banda sonora de la sessió culinària Di.fm - Vocal Trance Channel via "Tune In Radio", disponible al Market d'Android i a l'App Store.

Magdalenes Doble Xocolata

Segueixo en la meva faceta més culinària. Per segon divendres consecutiu em vaig posar el davantal i en aquesta ocasió vaig preparar magdalenes amb xocolata per totes bandes. Com sempre, us explico la recepta.

 

Ingredients 

• 200 grams d'ous (3-4, segons el calibre)
• 220 grams de sucre
• 200 grams d'oli
• 130 grams de farina
• 70 grams de cacau pur en pols*
• 8 grams de llevat
• 40 grams de xocolata del 70%
• 1 pessic de sal

Instruccions

1. Batre els ous i el sucre.

2. Afegir l'oli i batre. 

3. Afegir la farina, el cacau, el llevat i la sal, tots tamisats (passats pel colador) i batre.

Consell: Us recomano que tingueu tots els ingredients preparats abans de començar el pas 1. Jo vaig tamisar els del pas 3 i els vaig deixar reservats a la terrina daurada, el vas mesurador i el vas de morter. D'aquesta manera els podreu afegir ràpidament i no entra tant aire a la mescla.

4. Incorporem la xocolata trossejada a petits bocins, com si fossin "pepitas", la barregem, però no ho batem. Deixem reposar la massa durant 2 hores a la nevera, millor si la tapem amb film de plàstic. Segons he llegit, la seva estança al frigorífic és decisiva perquè el resultat final sigui òptim i a l'hora de coure-les la massa no vessi el motlle.

5. Escurar el braç del minipimer amb la massa que ha quedat retinguda. Seria un pecat no fer-ho, és super densa, però boníssima!

6. Preescalfar el forn durant 10 minuts. Mentrestant, preparem els motlles i els pintem amb oli perquè després es pugui treure més fàcilment la magdalena. Els meus eren d'alumini -un sol ús- i de silicona -esperança de vida alta-.

7. Repartir la massa als motlles, omplir-los uns 3/4 de la seva capacitat. Si són de mida mitjana, us donarà per a unes 15 - 20 unitats.

8. Coure a 200ºC amb el foc de baix i durant 10 minuts.

9. Coure a 190ºC amb els focs de dalt i baix durant 10 minuts.

10. Punxar amb un escuradents o un ganivet al centre d'una magdalena i que surt net. Atenció: No obriu el forn fins que no hagin passat 15 minuts de cocció! Es veu que és una de les claus perquè les magdalenes es coguin bé.

11. Treure les magdalenes del forn, deixar-les refredar i conservar-les en un lloc sec i tancat, com un pot o una capsa d'alumini. Resistim la temptació i ens esperem al dia següent per tastar-les.

Valoració personal: Bones, molt bones! El sabor perdura al paladar. Es conserven amb totes les seves propietats malgrat el pas dels dies. Us les podeu menjar a "palo seco" o sucades amb llet, perquè són molt consistents, però amb una textura força esponjosa.

La recepta és bastant senzilla i ràpida d'elaborar. Permet variar alguns ingredients -sucre vainillat, xocolata blanca- i introduir-ne d'altres com bocins de fruita seca, canyella, ratlladura de llimona o melmelada, que és el que vaig fer jo amb 2 unitats, però es va caramel·litzar. Sembla que, en aquest cas, el truc és injectar-la al centre i quan resten pocs minuts per acabar la cocció.

Que vagi de gust!

*Quan parlem de cacau en pols ho fem en el sentit estricte, res de Cola Cao, preparats de xocolata a la tassa i altres històries, sinó, mireu-vos els ingredients que van escrits als seus paquets i veureu que de cacau no en porten tot el que un s'imagina. Per trobar cacau en pols el més probable és que acabeu en un mercat, botiga de cafès i tes a granel o al Club del Gourmet d'El Corte Inglés, que és on el vam localitzar nosaltres.

NY Cheesecake

Entrada culinària d'aquelles que tant m'agraden, bàsicament perquè abans he hagut de tastar allò que ara em disposo a compartir. Avui NY Cheesecake, unes postres que estan entre les meves preferides i que encara no he aconseguit cuinar amb la màxima puntuació que es va endur el que vaig provar al Kronkel de Nijmegen.

Ingredients per fer la base

• 210 grams de galetes maria
• 40 grams de sucre
• 120 grams de mantega

Ingredients per fer el farciment

• 400 grams de crema de formatge (tipus Philadelphia)
• 110 grams de sucre
• 14 grams de farina
• 2 ous
• 35 ml de nata per cuinar
• 8 grams de sucre vainillat
• Ratlladura de llimona

Preparació de la base

1. Triturem les galetes fins obtenir una textura com la de la farina. El més recomanable és utilitzar un triturador tipus "1-2-3" com el de la foto superior.

2. En un bol barregem les galetes triturades, el sucre i la mantega fosa fins que tinguem una massa compacta. Això es pot fer amb una cullera.

3. Aboquem la massa sobre un motlle de cul desmotllable i d'uns 18 cm de diàmetre, com a mínim. Cal pressionar la base fins el fons, que quedi uniforme i amb una mica de gruix. Ho reservem a la nevera i passem al farciment.

Preparació del farciment

1. En un bol  batem amb batedora i durant uns 2 minuts el formatge, la farina i els 2 tipus de sucre fins que quedin ben barrejats.

2. Afegim 1 ou, el batem i després fem el mateix amb l'altre que ens queda.

3. Afegim la nata i la llimona ratllada. ATENCIÓ, són 35 ml de nata i una botella normal en porta 195, que no us passi com a nosaltres i hagueu de calcular a vista quant és aquesta quantitat! En qualsevol cas, ho bateu tot, però no estigueu massa estona o entrarà aire a la massa.

4. Aboquem la massa sobre la base de galetes.

5. Preescalfeu el forn durant 15 minuts a 180ºC. Després ja podeu posar el pastís, que estarà 1 hora a 120ºC. Ha de tenir una mica de consistència, encara que pot semblar tou si el punxeu amb un ganivet. No patiu, que ja guanyara fermesa.

6. Apaguem el forn i podem retirar el pastís o deixar-lo dins. Deseu-lo a la nevera passades unes hores.

7. Al dia següent ja el podreu menjar. Treieu-lo de la nevera un parell d'hores abans, com a mínim. Desmotlleu-lo i repartiu-lo equitativament, o no, entre els afortunats comensals.

 

8. Opcionalment li podeu buscar alguna cobertura, tot i que jo recomano tastar-lo a pèl en primera instància i després ja li afegiu substàncies. Nosaltres vam posar una mica de melmelada de gerds!

És una recepta que permet algunes variacions, a banda del tema de la cobertura que acabem d'apuntar. Per exemple, les galetes podrien ser cookies amb trossets de xocolata; afegir canyella, anís, ratlladura de taronja o avellanes picades al farciment; i decorar la superfície amb nous, sucre glass, xocolata servida amb mànega, talls de maduixa, etcètera. Una mica de "brainstorming" per trobar el toc personal!

Com sempre, els comentaris estan oberts per a les vostres aportacions i experiències si l'acabeu cuinant. Per la meva part, només em queda emplaçar-vos d'aquí a un mes, aproximadament, a veure si la gent del Kronkel m'ha pogut i/o volgut passar la recepta del seu NY Cheesecake i jo la faig pública!

Bon profit!