Un blog de referència

Avui faig una breu entrada per recomanar-vos el blog del meu periodista de referència, aprofitant que l'ha tornat a obrir després de més de tres anys de parèntesi.


Tal com indica la direcció, és obra de Martí Perarnau , un ex-atleta reciclat en periodista i productor publicitari. És català, però viu a Madrid, i això li permet tenir una visió diferent de la realitat blaugrana, esportiva i, en fi, general, a la que ens ofereixen els periodistes que viuen a Catalunya. Els seus anàlisis aporten moltes dades i el contrast necessari per entendre un bon nombre dels temes d'actualitat.



M'agrada la seva prosa -sovint es torna molt èpica i amb referències als clàssics grecs-, els seus coneixements -fa gala de tenir una bona base i accès a informacions de primera mà- i la forma de fer-nos arribar l'actualitat i la seva opinió, amb les idees ben exposades i clares, amb arguments sòlids i, segurament, ben contrastats.


Si el voleu seguir, també té Twitter, escriu articles a El Periódico i Sport, i és tertulià al Tu diràs i a El món a RAC1 (on també fa càpsul·les d'opinió). En alguna ocasió també l'he vist a l'Esportclub.


Quedeu convidats a seguir un exemple de bon periodisme.

La filosofia blaugrana

Finiquitat -de moment- el cas Ibrahimovic, el Barça ha pogut començar la temporada amb la tranquil·litat necessària per a l'ocasió.

L'estrena m'ha resultat força convincent. Per les alçades de la temporada en què ens trobem, a l'equip se'l veu amb molt bona forma i els mecanismes semblen estar a punt. Vull destacar la mobilitat que presenta el joc de l'equip i l'augment de les combinacions al primer toc, que crec que seran necessàries quan ens enfrontem amb equips tancats al darrere. 

En general tots els jugadors han quallat un bon partit, i en concret em quedaria amb V. Valdés -molt segur durant tot el partit i amb una gran aturada a un penal inexistent-, Iniesta -quin golàs, a més que fa pinta que ha tornat la millor versió-, Messi -molt endollat i ambiciós- i Villa, que ha debutat en Lliga amb un gol, però, el més important, ha demostrat que s'adapta perfectament a la filosofia de joc i esperit del Barça.


Els més fluixets, al meu parer, han estat Piqué i Maxwell, aquest perquè surt perdent en la comparació amb l'alt nivell que havia mostrat fins ara. Alves ha fet una bona centrada aèria -la del gol de Villa-, però ha tastat la seva pròpia medicina quan ha rebut una falta i ningú se'l creia. És el que té abusar de la comèdia durant tant temps.

Sobre el Racing, destacar que ha anat a pel partit des del primer minut i això ho hem notat amb una possessió de pilota més inferior a la que acostumem a tenir. Això ha ajudat que el partit fos més vistós, però em temo que no serà una constant en els nostres rivals.

La realització televisiva bastant correcta, encara que segueixo sense entendre què aporta punxar en directe les càmeres a peu de gespa. Si no hi ha steady-cam, no en soc gens partidari.

Apunt final. Qui ha estat el dissenyador de la samarreta del Racing? Sobre gustos no hi ha res escrit, però a mi em sembla horrorosa.


Una realització preocupant

Abans que res, un breu aclariment. La idea era començar a publicar de forma normalitzada en aquest blog amb l'anàlisi del partit de tornada de la Supercopa d'Espanya, però el Barça ho va fer tot tan bé que no hi ha marge per a gaire opinió, tots vam veure el que vam veure i hi ha poc a discutir.

De totes formes, sí que aprofitaré el tema per fer una entrada a la pàgina, relacionada amb una matèria que també m'agradaria tractar aquí: la televisió. I en aquest cas concret, de la realització que va fer TVE de la competició, exemplificant-ho amb el matx de dissabte.

Despropòsit és la millor paraula que se m'acut per definir la manera com el 1r canal de la televisió pública espanyola ens va mostrar el partit. La cosa no pot fer bona pinta si et trobes amb un ensopit grafisme (aka retolació, chyrons i derivats) propi de programes de disseny bàsic, amb formes quadriculades, una paleta de colors limitada i unes fonts tipogràfiques tristes, afegit a una transparència pràcticament nul·la. La pilota no ha començat a rodar i ja et comences a fer a la idea del que et pot venir a sobre. Malauradament, les sensacions inicials no anaven desencaminades i els realitzadors i companyia es van cobrir de glòria. M'explico:

- Abús de les càmeres a peu de gespa, excessivament punxades, més tenint en compte que no ofereixen una visió total dels moviments dels jugadors (per la preferència del primer pla) i una escassa visualització de les línies del terreny de joc.
- Durada excessiva dels plans no generals, com als que he fet referència en el primer punt. També van abusar moltíssim de la càmera de lateral que ens mostrava a Pep Guardiola i Antonio Álvarez (plans sencers, mitjos i curts), així com els de reacció després d'una jugada perillosa (quan ens mostren un parell dels protagonistes). Tot això s'agrava quan la pilota està en joc i un dels equips és el Barça, que practica un joc ràpid i de combinació, amb el qual, el risc de perdre't algun detall interessant és superior. 
- Repeticions inoportunes, per durada, moment i imprecisió. Per regla general, no hauries de tirar un replay quan la pilota està en joc, però si ho fas, que estigui preparat i contingui el que el fa destacable, no cal un farciment excessiu. Com a exemple, un còrner servit pel Barça, jugada assajada que acaba amb un remat de Villa mig de volea aturat per Palop i que acaba en un nou còrner. Triguen a servir-nos la repetició, però quan ho fan, no ens mostren com s'inicia l'estratègia, principal raó de perquè va anar així la jugada. A més, si no em falla la memòria, va ser un replay doble, amb dues càmeres, però cap ens mostrava el que calia.
- Entrega de trofeus desconcertant. L'elecció del realitzador va ser un pla amb una càmera a l'espatlla o des de la tribuna (la del costat del PG) que ens mostrava la cua de jugadors, els "entregadors" i la reacció en primer o segon pla de qui la rebia. Era especialment interessant perquè ens permetia veure com Sandro Rosell anava felicitant els guanyadors. Llàstima que en el moment en què el president li va donar la medalla a Guardiola, la càmera punxada va ser la del pla general, una decisió molt desencertada, per la importància dels dos protagonistes i pels rumors que han estat circulant aquesta setmana sobre la seva relació. Tampoc em va agradar que no oferissin un pla conjunt de tot l'equip quan aquest s'estava fotografiant amb la Supercopa, ja que TVE va optar per mostrar-nos l'escena amb els jugadors donant-nos l'esquena.

 

Aquests són els grans errors de realització que considero que es van cometre dissabte. N'hi va haver d'altres més petits, però potser atribuibles a errors humans. És una pena que una televisió pública amb la tradició de retransmissions esportives com la que té TVE ens oferís una realització més pròpia de principiants amb un munt de nervis. El pitjor del cas és que no és la primera vegada, sinó que això s'arrossega des de fa unes quantes temporades, i, en contra del que cabria esperar, la cosa no millora, més aviat es manté o empitjora, d'aquí que tot plegat em resulti preocupant.


No sóc cap expert en la matèria, més aviat parlo com a espectador i com a llicenciat en comunicació audiovisual, però crec que qualsevol de nosaltres va poder veure perfectament que van fallar moltes coses en la retransmissió del Barça - Sevilla, i la prova està en alguns missatges que enviaven els oients de Rac1. A veure si aprofiteu els comentaris per deixar la vostra opinió!


Dimecres, nova oportunitat per veure el Barça i també per comparar estils de realització, normalment TV3 és la que dóna més la talla dins l'oferta televisiva que tenim al nostre abast.

De què va tot això?

Benvinguts!

Aquesta és la meva nova aventura pel món de Internet. A grans trets, serà un blog on em dedicarè a comentar els aspectes de l'actualitat que trobi més interessants -sobretot l'esportiva-, a fer recomanacions audiovisuals i a deixar anar les meves dèries i la meva imaginació quan ho trobi convenient.

Sempre m'ha agradat escriure quan hi ha un tema del qual parlar, i com que ara no hi ha carrera o cursets que m'hi obliguin, aprofitarè això per no rovellar-me en la matèria.

La idea és que amb el pas dels dies i l'adquisició de pràctica, l'aspecte visual del blog sigui més atractiu, doneu-me una mica de marge.

Si algú s'anima a col·laborar en forma d'articles d'opinió o vol fer la seva aportació a l'aparença del blog, estic totalment obert a escoltar propostes. Els comentaris que deixeu als posts també seran molt ben rebuts.

Per acabar, us emplaço el proper cap de setmana a la inauguració oficial de Tribuna 46, on espero poder comentar la victòria del Barça i la consecució del 8è títol de l'era Guardiola.

Salut!