La primera entrada del 2011 del blog està dedicada al dinar que hem fet avui a casa: Ou ferrat d'emú.
Per situar-nos, us presento l'origen...
 |
| Dewhola! |
L'emú és el segon ocell més gran del món, superat per l'estruç. Sembla que viuen a Austràlia i rodalies, pesen vora els 45 kg i fan 2 metres d'alçada, per tant, serien un reforç interessant pel DKV Joventut ara que tenen tants jugadors lesionats.
 |
| Foto acadèmica |
Diuen que la seva carn està bona, però de moment ens hem limitat a 1 ou d'on hem dinat 3 persones.
 |
| Comprat al Mercat de Santa Caterina |
És de color verd fort amb puntets blancs, la closca és dura i no us dic quant pesa perquè no ha passat per la bàscula.
 |
| No és de la marca Arcos... |
Cal tallar-lo amb serra, a menys que tingueu una eina o una idea més eficaç. Paciència i delicadesa si no voleu pifiar-la a les primeres de canvi.
 |
| La pols no és comestible ni dopant |
Quan el tall de serra envolta tot l'ou, cal canviar d'utensili.
 |
| A 4 mans! |
Amb un ganivet de fulla plana perforem la closca amb compte de no trencar-la i així evitem que caiguin trossets a l'interior.
 |
| Ready, steady... |
Destapem la closca i...
 |
| Go! |
Aboquem la clara en un bol, amb compte que no caigui el rovell.
 |
| Cada cosa al seu lloc |
Doncs això, el rovell també té un bol exclusiu. Aneu amb compte que no es trenqui, amb el que ha costat obrir-lo, ara no seria qüestió d'enviar-ho tot a orris. Per saber si heu fet bé l'operació de buidatge, aquest ha de ser el comprovant.
 |
| Futur llapiser? |
|
|
Ara cal passar a la següent fase.
 |
| For her |
En una paella que contingui oli d'oliva ben escalfat hi aboquem primer la clara.
 |
| El color de la bata pot anar a joc o no |
Tot seguit la repartim bé per tota la superfície.
 |
| Operació per a mans expertes |
Un cop la clara té consistència i comença a estar cuinadeta, repetim el pas anterior amb el rovell.
 |
| Atenció, cavallers, la mà dreta entra en acció |
Fora bo que intentéssim situar el rovell al centre de la paella, sobretot per qüestions estètiques i logístiques.
 |
| La solució de les tapes no és exclusiva d'aquesta recepta |
Arribats a un punt de cocció òptim, és moment d'apagar el foc.
 |
| Observeu el contrast entre la margarida de la paella i les estovalles |
Fa bona pinta, oi que sí? Comprovem-ho...
 |
| Instrumental d'alta precisió |
Primer aconsello provar-ho"palo seco". Té una textura i un gust molt suau. Després hi podeu tirar sal i altres condiments. Com que és diumenge i per fer les coses bé, cal completar el plat de la següent manera.
 |
| Oh, quina combinació cromàtica! |
Botifarró de ceba i bacó fumat fregit.
 |
| D'aquí en mengen 4 persones |
|
Patates i ceba fregides a l'estil pobre, com si les cuinéssiu per fer una truita, que és el que en fareu si en sobren.
 |
| El problema del crostó s'ha acabat! |
Pa de 4 puntes del Turris. Si està considerat com el millor forn de Barcelona, déu ser per alguna cosa.
 |
| Quant deu costar això en un restaurant de falsa alta cuina? |
Després de sucar pa al rovell i que aquest s'hagi exhaurit, ens posem el nostre tros de clara al plat i ho barregem amb els complements citats i desitjats. Jo no soc amic del bacó -el polític tampoc-, així que no el trobareu per més que busqueu a la fotografia.
Per no tenir càrrecs de consciència, o simplement per arribar a la fruita i verdura diària recomanada, no hauria de faltar una bona amanida...
 |
| Menys és més |
... i una o més peces de fruita.
 |
| Viva er betih! |
En el meu cas, un kiwi i una pera que m'he esmerçat a pelar per no haver de recórrer a la cullereta, ara que el primer encara està un pel verd, i no val la redundància.
Per regar l'estómac, la tria ha estat la següent.
 |
| Flowers everywhere |
Aigua mineral natural -servidor- i una bona cervesa belga com la Tripel Karmeliet. Ja sabeu que no m'agraden gaire les begudes alcohòliques, però aquesta
bier entra moooolt bé.
Com a última instrucció, us aconsello fer servir el que ve a continuació, ja sigui abans o després de cruspir-se aquest deliciós àpat.
 |
| Eliptical Bike loves you |
Si algú vol provar l'experiència, aquí hi ha un voluntari disposat a repetir. Però ara, tal i com marca la tradició, acabo l'entrada desitjant-vos que vagi de gust!
