Malgrat tot, no era pla de quedar-se melangiós a l'habitació de l'hotel, contemplant les maletes més plenes del que van arribar, així que vam sortir als carrers de Brussel·les per acabar de descobrir les façanes amb dibuixos de còmic que ens faltaven, per comprar regals i per fer temps fins l'hora d'anar cap a l'aeroport.
Ja que era el darrer esmorzar, s'havia d'aprofitar. I a fe que ho vam fer, perquè va caure gairebé de tot i amb molta calma per assaborir-ho com toca. A més, per primera vegada, hi havia mini donuts...
Amb l'estómac ple, vam pujar a la 7ª planta de l'hotel per fer una ullada al gimnàs, que estava ben equipat amb totes les màquines i material de Technogym. Després vam fer les maletes -van tancar i no ens vam passar dels 20kg-, les vam deixar a recepció i vam fer el chek out.
Sobre les 11h vam començar l'últim passeig per Brussel·les, farcit de molts i bons avistaments. Era dilluns i em va sorprendre veure molts nens pel carrer, a saber quin horari escolar tenen.
Amb totes les façanes de còmic vistes, el següent pas va ser comprar xocolata i cervesa. Una feina complicada pel primer aliment, ja que hi ha moltes botigues i mil formes de vendre-te-la. Al final vam trobar una botiga a la plaça de l'Agora, al costat de l'ambaixada d'Andorra. Diria que es diu Planet Chocolate i tenen uns preus i uns packs molt interessants, et donen a provar la xocolata que vulguis endur-te i la noia que ens va atendre va ser molt i molt amable. A més, era d'origen llatinoamericà i ens ho podia explicar tot en castellà.
Per les cerveses vam anar a dues botigues especialitzades i amb bons preus. Com jo no hi entenc gairebé res -tot i que aquests dies he rebut unes classes intensives-, no us puc donar molts detalls, només apuntar que hi ha més varietats de les que podia arribar a imaginar.
Com que anàvem força carregats, vam passar per l'hotel per farcir encara més les maletes i després vam anar a la recerca i captura -fotogràfica- de l'estàtua del gos pixaner, la més desconeguda de les tres que canvien l'aigua a les olives. Com que la noia de la botiga de xocolata no sabia on era, després ens hi vam apropar per donar-li un mapa i així el pogués anar a descobrir.
Com que encara ens faltaven unes hores per marxar cap a l'aeroport, vam fer una última visita al Delirium Café, que només tenia obert el soterrani, aquest cop amb la música a un volum més civilitzat. Diria que va ser l'estada més profitosa de les quatre que hem fet.
I a les 17h vam recollir les maletes i vam agafar el tren cap a l'aeroport. No us mateu a buscar taquilles a l'estació central, ja ho vam fer nosaltres i res de res. Al final vam comprar el bitllet a la revisora -al mateix preu-, que l'has de mostrar a l'andana si vols sortir sense una multa interessant.
A l'ascensor que et porta fins a la planta de sortides vam viure una situació peculiar per partida doble. Primer va arribar un ascensor, un home s'hi va pujar i va tancar les portes ràpidament perquè ningú més hi entrés, és a dir, que va pujar sol, i els quatre que també volíem utilitzar-lo ens vam quedar amb un pam de nas. Després ja vam agafar un amb més civisme, fins que un grup de cinc ancians van pujar a la planta superior a la nostra i no hi havia manera que deixessin baixar a uns que ja hi eren. Ni el tràfic de Mitre supera tal embús!
El vol de tornada va anar una mica més ràpid del previst, no sé si perquè no estava ple. El vam passar mirant uns quants capítols de la 6ª temporada de Friends, a la qui passen els anys i segueix fent tanta gràcia com el primer dia. Apuntar que Barcelona és molt maca des de l'aire i de nit, a peu de carrer ja és una altra cosa...
Les maletes van sortir enseguida i la furgoneta d'Aparcaivola Express -una opció per aparcar el cotxe que ha funcionat molt bé- va arribar en un moment. A les 00.10h ja estava a casa.
I fins aquí l'escapada per terres belgues. Ara toca començar a pensar en el proper destí i dates, que no és fàcil. Demà, si tinc temps i ganes, ja faré l'habitual entrada amb les conclusions del viatge.
